Galeria de metges

Fill d’Antoni Coca Rabassa, metge i director de La Puda d’Olesa i d’Esparraguera, Antoni Coca i Cirera és alumne del Col·legi de Cirurgia de Barcelona on es llicencia el 1841 i es doctora l’any següent. Durant els estudis, és deixeble de Fèlix Janer, primer degà de la Facultat de Medicina de Barcelona, restaurada el 1843.

El 1842, Coca ja és presenta a oposicions a una càtedra de Medicina a la Facultat de Barcelona però la guanya Wenceslau Picas López (+1870). Però, un any després, el nomenen professor agregat i seguidament secretari de la nova Facultat. El 1847, es torna a presentar a noves oposicions per a la càtedra de Barcelona que havia ocupat Janer sense èxit. Aquest cop, la guanya Josep Storch. Després d’opositar en dues ocasions a càtedra, Antoni Coca té el dret de ser nomenat directament per a la pròxima plaça vacant. El 1848, queda lliure la de Patologia Mèdica de la Universitat de Valencia on s’hi està dos anys. Aviat, un canvi en els plans d’estudi, li permet concursar a una càtedra de Clínica Quirúrgica de Santiago de Compostela. Antoni Coca la guanya però només hi passa el curs 1950-1951 perquè sol·licita, per concurs de trasllat, la càtedra de Patologia General, Terapèutica, Matèria Mèdica i Art de Receptar de la Facultat de Medicina de Granada. Mestre carismàtic amb facilitat de paraula i sentit de l’humor, és molt apreciat pels seus alumnes tant per la seva expertesa en la matèria com pel caràcter eminentment pràctic de la seva decència. Durant els primers anys, imparteix classes de Terapèutica i, els dos darrers, de Patologia Mèdica. A Granada, aviat, adquireix un gran prestigi com a metge i compta amb una nombrosa i distingida clientela. Just arribat, és elegit acadèmic numerari de l’Acadèmia Mèdica de Granada, institució en la que esdevé molt participatiu i és nomenat president de la Secció de Ciències Naturals.

El 1863, Antoni Coca torna a Barcelona i ocupa la càtedra que ha quedat vacant per la mort del professor Joan Foix Gual tot i que, en principi, ha de donar la matèria de Terapèutica. Aviat, però, pot passar a la de Patologia Mèdica. D’aquesta etapa, en resulta el seu Tratado de Terapèutica que arriba a tenir tres edicions (1862, 1868 i 1873).

A la seva aula, com a deixeble, té Josep Crous Casellas, més tard catedràtic de Patologia Mèdica de la Universitat de València des del 1875 fins a la seva mort el 1887, que s’ocupa d’editar pòstumament els Prolegómenos de Clínica Mèdica, que ell mateix ha recollit juntament amb Simon de Bruguera a partir de les classes del mestre. Antoni Coca, malauradament, ja arriba malalt a Barcelona i mor el 1872, al cap de 10 anys de la seva tornada. La seva càtedra l’ocupa Bartomeu Robert.

Home laboriós i senzill, incapaç de perdre el temps en una tertúlia de cafè però alhora alegre i extravertit, Antoni Coca és un bon gourmet que gaudeix del camp i la música, especialment de l’òpera, i que té una gran afició a tocar la guitarra. En vida és distingit Comanador de les Ordres d’Alfrons XII i d’Alfons X El Savi. Quasi un segle després de mort, Igualada, dóna el seu nom a uns dels carrers de la seva ciutat natal.