Galeria de metges

Fill de Francesc Clotet Oms i de Rosa Massià Ametlla, una família d’origen humil, es titula batxiller per l’Institut Provincial de Lleida el 1901. Seguidament, ingressa a l’antiga Facultat de Medicina del carrer del Carme on, en votació secreta, és escollit vicepresident del Cos d’Alumnes Interns de Medicina de l’Hospital de la Santa Creu del Curs 1905-1906. Després, obté plaça d'alumne intern pensionat per oposició a l’acabat d’inaugurar Hospital Clínic de Barcelona i forma part d’una de les primeres promocions de llicenciats de la nova Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el juliol del 1908, obtenint un dels Premis Extraordinaris de llicenciatura juntament amb Celestí Badosa Campanyà (+1968).

Deixeble de Joan Freixas Freixas, mestre a qui lloarà en la sessió necrològica que li dedica l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya el 1934, i especialment del catedràtic Lluís Barraquer Roviralta amb qui es forma i especialitza en Neurologia. En aquest camp, igual que també fan la nissaga de neuròlegs Barraquer i altres destacats deixebles de l’iniciador de l'especialitat, Bonaventura Clotet destaca en l’estudi de les malalties vasculars cerebrals en diferents aspectes i es converteix en un dels alumnes més avantatjats del mestre. Autor de gairebé una cinquantena d'articles neurològics, la seva producció escrita comença en temps de Facultat i la publica a Medicina de los Niños on publica treu dos articles en els cursos 1907 i 1908. Després, el gros de la seva obra apareix als Annals de Medicina, majoritàriament en llengua catalana com, per exemple, el Tractament de l’epilèpsia, treball que publica el 1914-1915. Posteriorment, col·labora en altres publicacions com és el Diccionari de la Medicina Catalana de Manuel Corachán i a altres revistes mèdiques com Gaceta Médica Catalana o Annals de la Societat de Psiquiatria i Neurologia, entre altres.

Soci de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, forma part, amb el càrrec de secretari general, de la junta que presideix Joan Tarruella el 1910 i, també, és membre de l’Acadèmia del Cos Mèdic Municipal, juntament amb August Pi-Sunyer i Ignasi de Llorens, resultant escollit vocal del jurat del concurs que convoca aquesta institució el febrer del 1912.

Profundament catalanista, s'ha de remarcar que gairebé tots els articles que escriu Bonaventura Clotet són en llengua catalana. Així, no és estranys que sigui un dels promotors del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que se celebra a Barcelona el 1906. Poc després, té lloc la primera reunió de l’Associació de Metges de Llengua Catalana i es constitueix la junta organitzadora del I Congrés de Metges de Llengua Catalana (CMBLC) a celebrar l'estiu del 1913, nomenant president Miquel A Fargas, vicepresident a Josep Tarruella, tresorer a Adolf Pujol Brull, secretari general a Bonaventura Clotet i, entre altres, a Jaume Guerra, vocal. Després, Bonaventura Clotet participarà també molt activament en el II i III CMBLC de 1917 i 1919, destacant com en l'anterior Congrés per les seves nombroses intervencions com a ponent.

El 1925, Bonaventura Clotet Massià és ponent únic d’una sessió a la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona on presenta tres comunicacions sobre la simptomatologia i tractament d’algunes alteracions nervioses, la primera tracta la Contractura post-paralítica del facial, la segona el Procedimiento para descubrir el lado hemiplégico en el período prodrómico del ictus i la darrera explica el Tratamiento de la neuritis del trigémino. En acabar la sessió, és elegit per cobrir la vicepresidència de associació que era vacant.

Casat amb Josefa Franquesa Olivé, un dels dos fills que tenen és el metge Bonaventura Clotet Franquesa (....) i ho és també el seu nét, Bonaventura Clotet Sala, tercera generació de metges Clotet.