Galeria de metges

El seu pare, prové d'Osona i la seva mare és barcelonina. De petit, entremaliat, curiós i sensible, ja volia ser metge. Va a l'Escola Pia de Sant Anton i acaba el Batxillerat amb un excel·lent l’any 1909. Del 1911 al 1915, fa la carrera de Medicina a Barcelona i es llicencia amb premi extraordinari. Durant el curs 1915-1916, és auxiliar honorari de Patologia General i, de seguida, és nomenat metge de guàrdia de l'Hospital Clínic. L’any 1919, es doctora amb la tesi sobre Neoplasias del pulmón, que publica el 1922 amb pròleg del doctor Jacint Reventós.

Dels anys de formació professional, agraeix especialment el mestratge dels doctors Ramon Torres Casanovas i Pere Esquerdo Esquerdo i, ja en l’exercici de la medicina, a la Clínica Mèdica B de l’Hospital Clínic, valora i estima el rigor clínic i la proximitat humana del professor Ferrer Solervicens. El 1922, la Facultat de Medicina li concedeix una beca per ampliació d'estudis a l'estranger. Codina estudia i treballa a Paris, a Argentières, amb el professor Paul Veil i a Lió al Servei del Prof. Gallavardin, amb el que manté gran amistat. De retorn, oposita i guanya la plaça de professor auxiliar de la Facultat de Medicina de Barcelona, que exerceix fins al 1942.

L'obra principal de Codina-Altés és Traité d'electrocardiographie clinique, editada en francès el 1928, obra conjunta amb Paul Veil, on s’estudien especialment les arítmies cardíaques i es donen els fonaments de l'Electrocardiografia, qualificada de “clàssic” de la Cardiologia mundial.

L'any 1925, juntament amb els doctors Puig-Sureda, Reventós, Gallart i Roviralta funda l'Institut Policlínic o Clínica Plató de Barcelona, seguint els criteris de la medicina en equip de la Clínica Mayo de Rochester, que ell coneix personalment l’estiu de 1932.

El 1929, a la càtedra de Ferrer Solervicens, Joan Codina-Altés fa el primer curs sobre Diagnóstico de las enfermedades cardiovasculares i és, per primera vegada, que l'ensenyament de la Cardiologia s'oficialitza a la Facultat de Medicina.

A principis dels anys trenta, és el portador a Catalunya des de Lió, dels criteris i idees de Gallavardin referents a la supressió dels dolors produïts per la neuritis isquèmica. Participa activament en la creació de la Sociedad Española de Cardiología i en l'organització del I Congreso Nacional de Cardiología, celebrat a Madrid el 1944, on és l’encarregat de presentar una de les tres ponències oficials, Cor Pulmonale. A partir d’aquests anys, les contribucions del Dr. Codina-Altés a la Cardiologia mundial són freqüents (Mèxic i Chicago 1948, París 1949 i 1950, Londres 1952...) així com les mostres de reconeixement per la seva vàlua.

El 29 de gener de 1949, Codina-Altés intervé decisivament en la creació de l’Associació de Cardio-Angiologia de Catalunya dins el marc de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. L’augment del seu prestigi reverteix en sentiment de responsabilitat. La seva sensibilitat social i el seu seny, li suposen una tensió entre la profunditat de les seves conviccions i la voluntat de no fer-ne ostentació. Al seu dia, comparteix especialment amb el doctor i amic Lluís Vila-Abadal, interès i gestions per constituir un sindicat de metges, esbós del que després seria el Col·legi de Metges.

En la trajectòria professional, tant el treball hospitalari com la consulta mèdica privada li són base de recerca. L’atenció personal al malalt constitueix l’altra vessant de la seva professionalitat. El bon tracte, la bonhomia i el contacte personal li són trets característics. Apassionat del seu treball, transmet aquesta inclinació al seu voltant. Degut al seu altíssim rigor científic, a Codina-Altés li costa molt publicar: els seus col·laboradors, primer Carles Pijoan de Beristain i, progressivament, Ramon Casares Potau i Albert Pèriz Sagué, han d'insistir molts cops perquè els seus estudis vegin la llum.

Membre corresponent de les societats de Cardiologia de França, Bèlgica, Gran Bretanya i Portugal, mor a Barcelona el 17 de juny del 1963. El 1999, la Societat Catalana de Cardiologia, amb motiu de la celebració del cinquantenari de la seva fundació, ret homenatge al doctor Joan Codina-Altés i dóna el seu nom a la Lliçó Magistral del congrés anual de la societat.