Galeria de metges

Neix a casa Autés a la població aranesa de Gessa, fill de Manuel Ademá Aunós i de Justa Abadia Consul de Salardú, es titula batxiller per l’Institut Provincial de Figueres el 1907 per ingressar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1913. Només acabar la carrera, té la intenció de partir cap a Amèrica, embarcant-se com metge d’un vaixell que es dirigia per Cuba. Però, poc abans de marxar, Aran és en plena epidèmia de tifus i el pare el requereix a Vielha perquè a la Vall 'necessiten metges” on una de les seves germanes mor en l'epidèmia. Joan Ademà abandona el seu viatge i torna per residir a Vielha on farà de metge rural, desplaçant-se pels pobles de la Vall, primer, en calessa i, després, en el seu cotxe, matrícula V-6, Vielha-6.

Establerta la seva consulta al número 9 de l'actual carrer Camin Reiau de Vielha, Joan Ademà es casa el 1915 a Mitjaran amb Josefina Mora Pau de Barcelona, filla de Casimir Mora Barra de Garòs, subdirector i secretari general de la Companyia d’Aigües Dosrius, més tard Aigües de Barcelona. El matrimoni tindrà cinc fills, tres nois i dues noies. Un d'ells és el metge Joan Manuel Ademà Molla i dóna pas a una tercera generació mèdica amb el seu fill Manuel Ademà Alcover.

La vacunació antitifoidal que duu a terme Joan Ademà a la Vall d’Aran la cita Francesc Fontanals, que havia estat metge de Viella fins al 1913, a la conferència Primeras vacunaciones antitifodicas en la infancia que presenta en el 1r Congrés de Pediatria Espanyola que se celebra a Palma de Mallorca el 1914. Anys després, durant l'epidèmia de grip del 1918, Joan Ademà cau malalt i en no poder atendre els malalts, el Conselh d’Aran demana que torni el doctor Fontanals a Vielha. Superada l’epidèmia, el 1919, Joan Ademà és metge forense en funcions de la Vall.

Joan Ademà forma part de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Lleida des del 1920, delegat provincial de la Unió Patriòtica Nacional i cap dels Sometents del partit a partir del juliol del 1924. Durant el bienni del 1926 al 1927 i l’any 1930, Joan Ademà és nomenat alcalde de Vielha. En aquest temps, el 1927, ocupa la presidència de la junta directiva de l'Hospital de Vielha i s’esdevé el primer president de la Mancomunitat Forestal de la Vall d’Aran.

Autor del llibret Ell Valle d'Aran y sus riquezas, obra premiada en el certamen literari de la Setmana Aranesa del 1925 i publicada el mateix any, Joan Ademà és sotsdelegat de Medicina del Partit de Vielha, membre fundador de la Mancomunitat Sanitària de la Vall d’Aran i vocal de la Junta de la Vall d’Aran del Sindicat de Metges de Catalunya a més de president efectiu de Foment de Turisme de Viella, depenent de la Generalitat de Catalunya, l’any 1932. El 1936, després, és cap comarcal de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) de la Vall d’Aran i diputat de la Diputació de Lleida per la Vall d’Aran el juny del 1938, Joan Ademà forma part de la primera comissió gestora provincial de l'etapa franquista de la Diputació de Lleida. Participa directament en la creació de l'Hospital de Vielha i construeix l’Hotel Internacional de la vila.

La Guerra Civil l’obliga a partir de la Vall d’Aran quan accedeix a l’alcaldia el comunista Florentino Tuñón Llaneza, assassinat després per membres de la Federació Anarquista Ibèrica acusat d’haver ajudat la gent de dreta aranesa. Joan Ademà fuig a França i entra a Espanya pel País Basc on lluita com a alferes metge assimilat amb l’exèrcit franquista. El 1938, consta que serveix al Cos de l’Exèrcit Marroquí i, després, passa als Serveis Sanitaris de l’Exèrcit Nord amb destí a l’Hospital Militar de Lleida on demana exercir de metge a la “sala de tifus”. Joan Ademà, continua preparant la seva tesi doctoral sobre aquesta epidèmia, que, paradoxes de la vida, és la malaltia que l’havia fet tornar a la Vall i la mateixa que acaba amb la seva vida en contagiar-se i morir l’abril del 1939.