Un dels primers cirurgians catalans amb producció acadèmica
Biografia
Fill del notari de Tortosa Mateu Amiguet, és mestre en Arts i en Medicina i catedràtic de l'Estudi de Medicina de Barcelona. Sembla que el seu primer exercici com a cirurgià el fa a la seva vila nadiua i, després, passa a Barcelona. L'any 1490 estableix un ensenyament lliure de Cirurgia, novetat en aquella època en què els cirurgians es formen als obradors dels barbers. Primer, ho fa en col·laboració amb el cirurgià Joan Valls i, més tard, amb Jaume Bofill, aprenent encara el 1484 però que, anys després de la mort de Ferran II, és nomenat cirurgià al servei de Carles I.
Amiguet pretén impartir cursos teòrics i pràctics de Cirurgia seguint la Cirurgia de Guy de Chauliac, un dels clàssics del moment tot i tractar-se d'una recopilació de textos tradicionalment llegits en llatí anteriors al 1303. Pel que fa la pràctica, i defugint els barbers, Amiguet proposa que els alumnes assisteixin les visites dels malalts de l'Hospital de Santa Creu, institució que ell sovinteja -sens dubte- con metge extern o “de fora casa” més que com a metge “de casa”, avui, en diríem intern, tot i que no s´ha pogut trobar documentat.
Aquesta iniciativa és fruit, gairebé segur, de la seva enemistat amb Bernat de Casaldòvol, professor de l'Estudi de Medicina que arriba a ser-ne canceller, màxima autoritat acadèmica, que ensenya una Cirurgia teòrica només llegint i comentant Guy de Chauliac davant la nova “Cirurgia viva” que proposa Amiguet. Paral·lelament, diuen que per molestar Amiguet, Casaldòvol en col·laboració amb Jeroni Masnovell, cirurgià de Girona, tradueix l'Inventari o col·lectori de Cirurgia de Chauliac del francès al català en els primers moments de la impremta a Barcelona, on Pere Miquel l’estampa el 1492.
Amiguet, però, recolçat pels alumnes, recull les seves lliçons en dos llibres. El primer: Lectura feta per lo reverend mestre Antoni Amiguet, mestre en medicina sobre lo tractat segon de R. mestre Guido lo qual tracta d'apostemes en general, també, imprès a Barcelona el 15 de juny de 1501 per Joan Luschner, mestre d'estampa. El segon, una Lectura sobre apostemes de Chauliac, on rebutja la terapèutica amb càustics per evitar lesions i aconsella els estudis anatòmics contractant una edició en català de tres-cents exemplars amb Nicolau Spindeler. Finalment, sembla que Anastasio Chinchilla li atribueix un tercer llibre: Algunas advertencias a las comadres para que sepan declarar ante los jueces, títol que pot haver estat traduït pel mateix Chinchilla i que, de ser certa l'autoria, introduiria Amiguet en el camp de la Medicina Legal.
A la mort del protometge de Catalunya, Joan de Ribes Altes, és designat successor Bernat de Casaldòvol. Poc després, és rellevat per la reforma del Protomedicat de Castella del 1493. El catedràtic de Valladolid, Juan Rodríguez de Toledo i Juan de Guadalupe, protocirurgià, deleguen la lloctinença de protometge en Antoni Amiguet i la de protocirurgià en Jaume Bofill. Aquesta designació s'esdevé l'inici d'una aferrissada lluita pel poder que és secundada pel mateix Consell de Cent impugnant els seus nomenaments. Els consellers defensen els privilegis gremials en virtut dels quals cada gremi ha d’examinar els aspirants a un determinat ofici. Alhora, pel consell del protometge reial Gabriel Alvarez de Abarca, els partidaris de Casaldòvol aconsegueixen la suspensió dels càrrecs d'Amiguet i de Bofill, entre altres coses, acusats de suborn en les revàlides. Bofill, però, recorre a la Cort de Montsó de l’època i obté la seva reposició i la d'Amiguet després del 1495. El 1506, són confirmats novament.
Pocs dies després de ser present a la reunió del Consell de l'Estudi, el 14 de desembre de 1510, Amiguet es veu impossibilitat físicament i mor el 18 de maig de 1513.
JDB
