Galeria de metges

Era fill del notari Mateu Amiguet i de Joanna Breçó, de probable origen convers. Els Amiguet eren família d’ascendència tortosina. Un dels seus germans, Francesc, fou canonge de Corbera i més tard, oïdor de la Generalitat i un altre, Antoni Amiguet, fou metge a Barcelona, i va exercir el càrrec de protofísic del Principat, essent a més un dels impulsors de l’Estudi de les Arts a Barcelona.

La primera data documentada sobre Jeroni Amiguet és del 1491, on consta que fruïa de benefici eclesiàstic a Tortosa. Sembla que va estudiar a Lleida, obtenint el títol de batxiller en Arts i Medicina. En un pròleg d’una obra de 1514, Jeroni informà el bisbe Alfons d’Aragó sobre el seu itinerari docent. Ha exercit com a professor de Medicina a Lleida, on també va donar lliçons de gramàtica. D’allí passà a València, Oliva, Gandia (1502-1504) i tornà a Tortosa l’any 1505.

En aquells temps hi ha una notable atenció a les llengües romàniques pròpies de cada territori. El primer repertori de paraules i frases en llengua vulgar fou el Liber Elegantiarum, publicat a Venècia el 1489 per Johannes Stephanus (Joan Esteve, notari valencià), obra dedicada a l’ensenyament del llatí, però partint de l’equivalència de frases en valencià. Posteriorment, el 1487 Loys Garbin publica a Ginebra el Vocavulaire latin-françois i el 1490, Alonso de Palència publica el seu Universal vocabulario en latín y en romance. El 1492 apareix Gramática castellana de l’humanista Elío Antonio de Nebrija, obra cabdal per l’estructuració posterior de l’idioma castellà.

Quan Jeroni Amiguet resideix a València, compaginava l’exercici de la medicina amb les classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana. Es coneix que fou professor dels fills de la família Palau, comerciants tortosins establerts a València. Sota el seu mestratge, la família va compilar diversos texts humanístics de Rois de Corella, Ausiàs Marc i Bernat Fenollar que ara es conserven al manuscrit conegut com a R14.17 que es guarda a la Universitat de Cambridge.

Amiguet, col·laborant com a professor a la Universitat de València, edita el 1503, en forma de text escolar, la versió del frare dominic Tomàs Duran de “l’Aritmètica et geometria de Thomas de Bradwardine”. Aquell mateix any veu la llum el seu text: Sinonima variationum sentetiarum eleganti stilo constructa ex italico sermone in valentinum, adaptació al català de l´obra Synonymade de l’italià Stephano Fieschi. Amiguet va substituir les frases italianes de l’original per un repertori de frases en llatí i català. L’obra de Jeroni Amiguet tingué gran repercussió entre els estudiants del seu temps, època en la qual predominava la llengua valenciana en el Regne i que per a accedir als Estudis Generals era necessari un cert domini de la llengua llatina. Cal destacar que el títol parla de llengua Valentinum, valencià.

A partir de 1505, Jeroni Amiguet passa a residir a Tortosa, contractat per l’Hospital de la Santa Creu, on exerceix de metge, i el curs 1514-1515, assumeix el càrrec de Mestre Major de l’Estudi de Gramàtica municipal a la mateixa Tortosa. El 1514, publica Introductio ad artem grammaticarum, dedicada a Alfons d´Aragó, bisbe de Tortosa. La publicació era un mètode introductori a la Gramàtica d’Antonio de Nebrija, amb epigrames llatins preliminars de Joan Rotllà i Martí Ibarra, professors de l’Estudi d’Arts de Barcelona i de Mateu Pasqual, conegut erasmista.

Jeroni Amiguet és conegut per una anècdota recollida per Juan Lorenzo Palmireno, pedagog i humanista aragonès residint a València, on diu que Amiguet va obligar al seu deixeble, Joan Lluis Vives, a redactar unes declamacions en contra d’Antonio de Nebrija. L’anècdota molt probablement és espúria, ja que Jeroni Amiguet era una figura pont molt destacada entre els cercles humanístics valencians i catalans, i posteriorment, la publicació de la seva Introductio ad arte gramaticarum seguint la metodologia de Nebrija ho desmenteixen clarament.

A partir de 1515, Amiguet abandona Tortosa i passa a viure i treballar com a metge a la ciutat de Barcelona, on ja residia el seu fill Cosme-Jeroni, que era metge, així com el seu germà Antoni, també metge.