Galeria de metges

Fill d‘un propietari de Tortosa, fa els estudis de batxillerat a l’Institut de la seva ciutat nadiua i, després, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1883. Acabada la carrera, durant uns mesos, treballa com a director mèdic del Balneari de Cardó alhora que es dedica a estudiar l’oposició a preparador anatòmic de la Facultat de Medicina i la guanya. El 1885, és metge auxiliar del Cos Mèdic Municipal al Districte de l’Audiència de Barcelona on, aquest mateix any, Sacanella es distingeix pels serveis que presta en l’epidèmia que afecta aquesta zona barcelonina. En aquest mateix Districte, l’any 1891, es troba formant part del Comitè Local del Partit Fusionista. Durant el bienni 1893-1895, Emili Sacanella forma part de la Junta de Sanitat de Barcelona com a cirurgià.

Doctorat a Madrid l’any 1892 amb la tesi Tratamiento quirúrgico de la cistitis dolorosa, aconsegueix la plaça de professor auxiliar d’Anatomia i Dissecció als Museus Anatòmics de la Facultat el 1902 i l’ocupa fins al 1905, moment en que deixa el càrrec per anar-se’n a l’estranger per ampliar estudis. Primer, a París amb els professors Guyon i Albarrán. Després, a Londres amb el Dr. Freyer per perfeccionar els seus coneixements d’Urologia, especialitat que inicia a Barcelona a la Clínica del Dr. Azcarreta.

De tornada a Barcelona, Emili Sacanella obre la seva pròpia Clínica Quirúrgica a Sarrià alhora que col·labora a la càtedra de Cirurgia de l’Hospital de Santa Creu. Enceta, també, una notable productivitat acadèmica i publica els seus articles a diferents revistes científiques on exposa la seva experiència urològica. Per aquesta raó, el 1909, se’l nomena director de la Clínica d’Urologia que es crea al recent inaugurat Hospital Clínic a la nova Facultat de Medicina de Barcelona del carrer Casanova. Dos anys després, Sacanella és designat professor de la nova càtedra d’Urologia que es crea com una assignatura optativa de la carrera de Medicina.

Juntament amb el seu gendre, l’uròleg Josep Maria Reverter Girona (1888-1969), dirigeixen la revista La Clínica Urológica. Assistent a diferents congressos nacionals com als Congressos Mèdics Internacionals de Budapest, Lisboa i Londres on, el 1913, assisteix al costat dels professors Martínez Vargas, Torres Casanovas, Peryrí Rocamora i Nubiola Espinòs.

Sacanella és reconegut per ser l’introductor i propagador de la prostatectomia transvesical a Espanya, intervenció que va practicar molts centenars de vegades. Elegit acadèmic numerari de la Reial Academia de Medicina de Barcelona el 1921, llegeix el discurs Participación de los modernos cirujanos en la evolución de la Anatomía.

Substituït a la càtedra pel seu deixeble Manuel Serès Ibars, un cop retirat de la pràctica mèdica, a causa d’un carcinoma metastàtic de pròstata, Emili Sacanella mor a Sitges on hi passa llargues temporades i viu els darrers anys de la seva vida integrat en diferents entitats culturals i cíviques. Entre d’altres, forma part de la Iniciativa Maricel en Pro de l’Exèrcit de l’Àfrica, és impulsor de les millores urbanes de la vila i protector de l’Hospital Sant Joan Baptista, institució que l’any 1918 el nomena metge honorari per la seva entrega filantròpica i les moltes hores d’assistència mèdica als pacients pobres de la comarca del Garraf.