Galeria de metges

Fill de Baldomer Saforcada i Turmo, farmacèutic, i de Pilar Ademà i Pòrtola. Als tres anys deixa la Vall d’Aran amb la família i es trasllada a Sant Martí de Provençals, aleshores, municipi del pla de Barcelona. Graduat en batxillerat el 1894, es llicencia en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1900. Un any després, llegeix la seva tesi doctoral en Medicina: Diagnóstico micrográfico de las neoplásias. Per fer-se càrrec de la farmàcia familiar un cop morts el seu pare i el seu germà, decideix estudiar Farmàcia i es llicencia el 1903. El 1906, guanya les oposicions al cos de Metges Forenses i és destinat al Jutjat de districte Nord de Barcelona.

A partir del 1909, Saforcada orienta la seva vida acadèmica cap a la Medicina Legal. Primer, accedeix al càrrec de professor auxiliar interí de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Després, destinat a la càtedra de Terapèutica i Medicina Legal amb els professors Valentí Carulla Margenat i Ignasi Valentí Vivó. El 1923, guanya per oposició la càtedra de Medicina Legal i Toxicologia de la Universitat de Barcelona, que exerceix fins a la seva jubilació l’any 1947, quan és substituït pel seu auxiliar, el professor Miquel Sales i Vázquez. Abans, iniciada la Guerra Civil, Saforcada és cessat com a catedràtic i, un cop acabada, rehabilitat pel nou règim.

El 24 de maig de 1925, Manuel Saforcada ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona amb el discurs Valor de la necropsia en el diagnóstico obituario, contestat per l’acadèmic i metge forense Wifred Coloreu Borrás. Fa una exposició basada en la seva experiència com a metge forense en les autòpsies de dificultat, com en els casos de mort natural sense causa clara o en els de mort violenta amb lesions d’entrada molt petita per arma blanca o de foc.

Cofundador, juntament amb Emili Mira i Bel·larmí Rodríguez-Arias, de la Societat de Psiquiatria i Neurologia d’Espanya, és el seu president l’any 1927.

Manuel Saforcada està, particularment, interessat pels aspectes relacionats amb la Psiquiatria Forense i en la valoració jurídica del malalt mental i, sobretot, en els aspectes penals. Col·labora amb la càtedra de Dret Penal de la Universitat de Barcelona, quan és catedràtic E Cuello Calón. Saforcada s’encarrega de l’ensenyament de Medicina Legal i de Psiquiatria Forense.

El 1933, conjuntament amb Àngel Ferrer i Cagigal, funda la revista Anales de Medicina Legal, Psiquiatría y Anatomía Patológica.

El gener de 1953, inaugura el curs de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona amb el discurs La Medicina y el Derecho. En aquest moment, Saforcada fa una recopilació dels actes delictius i l’estat mental. Cal destacar que part de la seva obra, fruit de l'experiència com a metge forense, s’ha basat en els aspectes psiquiàtrics relacionats amb la responsabilitat penal de l’infractor.