Galeria de metges

Fill de Lluís Barceló i de Teresa Tuca, de professió transportista i mestressa de casa respectivament, es titula batxiller per l’ Institut Milà i Fontanals el 1948. Seguidament, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1954 després d’haver guanyat una plaça d'alumne intern per oposició a l’Hospital de Sant Pau. Un cop llicenciat, segueix en aquest Hospital on, més endavant, guanya les oposicions a cirurgià del Servei de Cancerologia.

En els primers anys de postgraduat, Lluís Tuca fa diversos cursos: un de Cirurgia Plàstica el 1955 i el 1956, un Cirurgia Digestiva i un altre d’Anestesiologia, dels que rep els diplomes d'especialització. El 1960, però, l’especialitat que registra al Col·legi de Metges és la Cirurgia General i la de l’Aparell Digestiu. Uns anys després, fa constar també les especialitats de Cirurgia Plàstica i l’Oncologia.

Doctorat amb la tesi Contribución al estudio del desarrollo y patología del timo que llegeix el 1957, mateix any en què Lluís Tuca és nomenat professor ajudant de classes pràctiques a la càtedra d’Anatomia de la Facultat de Medicina. Ocupa la plaça fins al 1961 perquè, ara, passa a ser professor adjunt de la mateixa assignatura després de guanyar les oposicions. Els seus deixebles destaquen aquesta vessant docent del mestre i també el seu gran coneixement de l’anatomia humana, matèria que imparteix a l’Escola d’ATS de la Universitat de Barcelona. Àvid conferenciant, destaca també com a organitzador de diferents cursos com el Ciclo de Sesiones Científicas sobre Quimioterapia Antitumoral, celebrat a l’Hospital de Sant Pau del 12 al 16 de juny del 1967 o als Martes de la Quirón, un cicle de conferències sobre Oncologia que es repeteixen al llarg dels anys 1980.

El 1961, Lluís Tuca inicia la pràctica mèdica privada posant un despatx al quart pis del número 165 del carrer Galileu de Barcelona. És en aquest moment, a principis dels anys 1960, quan comença la pràctica oncològica al Servei de Cancerologia de Lluís Guilera i no triga a destacar com un dels primers cirurgians oncològics. Lluís Tuca és l’introductor a Espanya de l’ús de la quimioteràpia (QT) administrada per via arterial, experiència que presenta en el I Simposi Espanyol que organitza l’Associació Espanyola contra el Càncer a Madrid el maig del 1964. La comunicació es titula Primeras impresiones sobre el uso de la hepatocatalasa en 36 enfermos deshauciados afectos de cáncer.

També el 1964, Lluís Tuca ingressa com a soci fundador a l’Associació d’Oncologia (AO) que es crea dins l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i que, posteriorment, s’anomena Societat Catalana d’Oncologia. La participació de Tuca en l’AO es força activa i n’esdevindrà president durant els biennis que van del 1972 al 1978. La seva intervenció és freqüent també com a ponent com, el 20 d'octubre del 1966, quan disserta sobre Fundamentos y técnica de la quimioteràpia intrarterial continua. Es basa en la introducció per infusió contínua d’un citostàtic en l’arteria tributària de l’àrea tumoral. Per Tuca les indicacions del tractament quimioteràpic locoregional són els tumors localitzats i els tumors en progressió malgrat cirurgia o radioteràpia prèvia. També, tracta els tumors hepàtics, primaris o metastàsics. A més, aquest any, presenta també la seva experiència sobre el tractament no quirúrgic dels tumors ossis i les diferències de resposta en funció de la seva anatomia patològica.

Considerat un cirurgià molt destacat i prestigiós, l’agost del 1965, el diari barceloní La Vanguardia informa que l’oncòleg Lluís Tuca -assistit pels doctors Nolla i Poblet amb la supervisió de Pinós- ha intervingut quirúrgicament amb èxit la mare de l’alcalde de Barcelona, Josep Maria Porcioles.

El 1967, després de presentar el tractament quimioteràpic de les neoplàsies ovàriques, Lluís Tuca defensa un tractament amb Genoxal intravenós i intraperitoneal. Exposa els resultats en 20 malaltes amb una resposta local abdominal del 25% , desaparició de l’ascitis en el 75% i disminució d’aquesta en el 20%. Avançant-se al seu temps, Lluís Tuca defensa altres actuacions terapèutiques per millorar els resultats com l’anomenat second look quirúrgic o la radioteràpia de consolidació. I, encara el 1967, és quan Subias, com a director del Servei d’Oncologia de l’Hospital de Sant Pau, li encarrega el tractament dels pacients neoplàsics amb quimioteràpia. Una altra línia de treball de Tuca, pionera en les cures pal·liatives a nivell internacional, es centra en la recerca per reduir localment el dolor de causa oncològica.

Lluís Tuca, que progressivament va focalitzant la pràctica clínica contra el càncer en l’àmbit de la Cirurgia, dirigeix el IV Simposi lnternacional de Cirurgia de Cap i Coll que té lloc el 1975 a l’Hospital de Sant Pau. Presenta la tècnica emprada en la cateterització carotídia per fer la infusió intraarterial i que exposa amb més d’un centenar de casos. Tuca registra la seva pèrdua de protagonisme individual en l’administració de quimioterapia col·laborant amb un nou especialista anomenat internista quimioteràpic, antecedent de l’avui conegut com a oncòleg mèdic. Aquest canvi és definitiu perquè Lluís Tuca passa a dedicar-se plenament a fer les grans cirurgies oncològiques de rescat –les que ningú més era capaç de realitzar- amb molt bons resultats.

Casat amb la metgessa Maria Rodríguez López, dos dels seus fills són metges: el també cirurgià Francesc Tuca Rodríguez i l’oncòleg mèdic, especialitzat en cures pal·liatives, Albert Tuca Rodríguez.