Galeria de metges

Filla d’Abelard Tuca Cerdà i de Manuela Nassarre Lairla, obté el títol de batxiller a l’Institut de Figueres el 1907. Tot seguit, obté la titulació de mestra i, posteriorment, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1914 després d’haver estat alumna interna pensionada per oposició a les Clíniques d’Infància i Toco-Ginecologia de l’Hospital Clínic, on va ser deixeble del catedràtic de ginecologia Miquel A. Fargas. Aprovades les oposicions al Cos Mèdic Municipal, exerceix durant molts anys com a metgessa pediatra numerària de la Casa Municipal de Maternologia on n’esdevindrà cap de la Secció de Puericultura.

Poc després de llicenciar-se, Encarnació Tuca obre consulta particular al principal del 561 de la Gran Via de les Corts Catalanes i és metgessa de diferents mutualitats com de la Germandat del Jesús Sacramental des del 1919, de la qual n’és també inspectora. A més, a partir del 1934, és metgessa del Banc Vitalici d’Espanya.

Metgessa de l’Associació de Pediatria, col·labora a la Gaceta Médica Catalana, que era una de les revistes mèdiques més important aleshores a Catalunya, publicant un treball sobre “Errores populares que aumentan la mortalidad”, en els infants (1918).

Després de la Guerra Civil, és una de les metgesses que supera el procés de depuració a què, com la resta de professionals mèdics, es veu sotmesa resultant sense sanció. El 1950, sol·licita ser admesa com a pediatra a l’Escala Nacional del SOE. El 1951, assisteix al Congrés Internacional de Ginecologia que se celebra a París del 23 al 29 de juny.

Exerceix professionalment fins a l’abril del 1962, data en que sol·licita la jubilació i passar a la situació de col·legiada honorífica. El 1967 El Ministeri corresponent de Madrid li va concedir la Medalla “Al Mérito en el Trabajo”, categoria de Plata. Casada amb Manuel Cozcolluela i Segura, també metge. Va morir al desembre de 1974.