Galeria de metges

En alguns documents se’l nomena Vicenç Catxallebre àlies Castelló, que són els cognoms del pare i la mare, d’origen maltés i català, respectivament. Principalment, però, Vicenç Castelló usa el cognom matern. La mare arriba a Malta amb la seva família perquè el pare, Jaume Castelló, és un cirurgià barceloní que s’hi instal·la per raons professionals. Establerts a Malta, la filla es casa amb un escrivà de la Tresoreria de l’Orde de Sant Joan, Francesc Cacciallebre (o Catxallebre). Quan Vicenç Castelló té sis o set anys, els pares l’envien a Barcelona on hi viu un oncle doctor en Medicina, Francesc Castelló, germà de la mare. Anys més tard, es casarà amb la filla d’un cirurgià de Barcelona, Jeroni Masnovell i ja mai més tornarà a Malta.

Vicenç Castelló estudia Medicina a l’Estudi General de Barcelona on, primer, obté el títol de Batxiller en Arts i Filosofia. Més endavant, obté el de batxiller en Medicina i, finalment, es titula doctor en Medicina el 3 d’agost de 1570, després de superar l’examen d’un Tribunal que compta amb els doctors Onofre Bruguera i Antic Roca. Vint anys més tard d’haver aconseguit el doctorat en Medicina, el 2 d’agost de 1589, se sotmet a un nou examen per rebre el grau de Doctor en Arts i Filosofia, amb la qual cosa s’integra en dos Col·legis de Doctors: el de Medicina i el d’Arts i Filosofia.

De bon començament, Vicenç Castelló exerceix la professió a Barcelona, vinculat durant gairebé deu anys a l’Hospital de la Santa Creu i, a partir del 1575, també a l’Estudi General de Barcelona, participant en moltes de les activitats d’aquesta institució. El 1581, és nomenat vicerector quan el rector és Jeroni Magarola. El 5 de novembre del 1588, és elegit oïdor de comtes del clavari de l’Estudi General mentre que, el 7 de desembre de 1595, és designat clavari, que és el funcionari municipal encarregat de les finances escollit pel consell municipal cada any. El 9 d’octubre de 1596, és elegit un dels vint-i-quatre consellers del rector de l’Estudi General iel 12 d’abril de 1604, degà elegit de l’Estudi.

Com a docent de l’Estudi General, Vicenç Castelló ocupa la càtedra de Medicina i passa a formar part dels tribunals examinadors de batxillers i doctors. També, actua com a jutge d’oposició a la càtedra de Galens els anys 1594 i 1595. De novembre de 1588 a 1589, havia exercit el càrrec de conseller segon de Barcelona, càrrec pel qual havia estat elegit per insaculació. Durant l’any que dura el seu mandat, el substitueix el mestre Gabriel Antoni Bosser en les funcions docents que no pot complir a l’Estudi General. Quan ja ha deixat el càrrec de conseller, Vicenç Castelló ha de fer front com a metge l’epidèmia de pesta que pateix Barcelona a finals de 1589.

El 1585, Vicenç Castelló presenta una sol·licitud a la Cort General per obtenir la carta de naturalesa com a català argumentant-la en l’origen català de la seva família materna, la seva residència a Barcelona on exerceix la professió de metge, al fet d’estar casat amb una catalana i perquè usa el cognom català matern. La raó d’aquesta petició és per poder accedir als càrrecs, distincions o beneficis que es reserven legalment als naturals de Catalunya. Les Corts li accepten la sol·licitud, circumstància que poc després li permet ser conseller de la ciutat.