Galeria de metges

Neix a Barcelona i estudia el batxillerat a l'Institut Menéndez Pelayo, on es titula el 1948. Es matricula a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Després d'obtenir la llicenciatura el 1955, obre consulta al carrer Còrsega de Barcelona.

El 1958, Josep Llorens inicia una llarga relació amb l'Hospital del Mar, llavors anomenat Hospital d'Infecciosos, entrant com a metge de guàrdia. Allà coneix Josep Maria Sala Ginabreda, que seria el seu mestre i mentor, era director de la clínica pediàtrica de l'hospital des de 1946 i va dirigir la seva reorganització aconseguint quaranta llits per a l'atenció infantil on s'aplegaven entre dotze i quinze metges en formació. Sala Ginabreda era un dels pocs pediatres de llavors que formaven escola al nostre país. Josep Llorens s'especialitza en pediatria en aquella escola de la qual també formarien part Antoni Martínez-Roig, Oriol Vall i Antonio Mur. L'acusada personalitat d'en Josep Llorens i la seva entusiasta vocació per la pediatria es fan evidents des dels seus primers dies com a metge i el fan ascendir en l'escalafó hospitalari. L'any 1975, succeeix a Sala Ginabreda com a cap de Servei de Pediatria, una posició que ocupa fins al 1992.

Paral·lelament a la seva tasca clínica, Josep Llorens desenvolupa una intensa carrera universitària. Comença, el 1973 com a professor adjunt de pediatria a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ascendeix en el món acadèmic. És professor agregat de la mateixa universitat de 1975 a 1982, catedràtic interí de 1982 a 1990 i professor titular el 1990. La passió per l'ensenyament es reflecteix en les seves lliçons i les seves contribucions a la formació de metges i pediatres. A més de docent, ocupa diversos càrrecs de gestió acadèmica a la UAB. És nomenat vicedegà de la Facultat de Medicina de 1978 a 1984 i posteriorment vicerector, càrrec que ostenta de 1986 a 1990.

Com a investigador, és autor de nombrosos llibres, opuscles i assajos clínics tant de pediatria en general com de patologia infecciosa infantil. N'hi ha prou amb citar tres obres significatives: la monografia 'Antibiòtics en pediatria' publicat el 1972, fou un dels primers textos mèdics escrits en català amb posterioritat a la Guerra Civil; 'Errores en patología infecciosa infantil' de 1976 i 'Pediatría clínica' del mateix any amb coautoria de Gonçal Figueras i el cirurgià pediàtric Joan Picañol.

Membre de diferents comitès internacionals i director del Butlletí de la Societat Catalana de Pediatria de 1966 a 1976, una publicació que difon coneixements i investigacions en el camp de la pediatria.

Josep Llorens, home d'àmplia cultura, perfeccionista de la llengua i de variades aficions, que inclouen un envejable coneixement del món dels braus, mor a 70 anys. El seu llegat és un exemple de professionalisme i servei a la comunitat.