Galeria de metges

Nascut al si d’una família acomodada, fa els estudis secundaris com intern del Col·legi Valldemia dels Germans Maristes a Mataró. Després, comença Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1909. És metge auxiliar del Dispensari d’Oftalmologia de l’Hospital de Santa Creu, que dirigeix Josep Presas Parellada des d’aquest mateix any. Després, Josep Maria Simón de Guilleuma completa la seva formació als centres especialitzats de París, llavors la meca de l’Oftalmologia, i a Viena al Servei del professor Ernst Fuchs (1821-1930). De tornada, el 1911, llegeix la seva tesi doctoral Contribució a l’estudi del diclorhidrat de dioxi-diamidoarsenobenzol (606) a l’oftalmologia, amb la qual contradiu la teoria d’Ehrlich que assegura que per rebre Salvarsán per tractar una sífilis sense riscos, cal la integritat de l’aparell visual.

Tot seguit, Josep Maria Simón obre una consulta privada al 261 del carrer d’Aragó i comença a treballar a la Clínica L’Aliança on s’hi està tota la vida fins a ser el cap del Servei d’Oftalmologia per designació reial l’any 1914. En el camp professional, però, es dedica fonamentalment a l’optometria. La seva especialització el porta a interessar-se per la història les ulleres i a col·leccionar-les. Adquireix ulleres arreu del món i es converteix en una autoritat mundial en aquesta matèria. A partir del 1922, publica una sèrie d’escrits amb el títol general Notes per a la història de les ulleres. Els seus estudis permeten afirmar que l’ús de les ulleres a la nostra terra data de l’any 1358, procedents de l'estranger i venudes per comerciants que exercien de “mercers”.

Afeccionat a l’escriptura, el 1917, Simón de Guilleuma és nomenat redactor de la revista Annals de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques. Publica una Noticia històrica dels oftalmòlegs de Catalunya fins a finals del segle XIV, i especialment sobre la vida i obres del Mestre Joan Jacme, que dóna informació del text sobre malalties dels ulls més antic escrit en català que es tradueix de l’àrab pel Mestre Joan Jacme, sobre la seva vida i obra establint que, en base a la informació del personatge, va néixer a Lleida. A més, es converteix en un expert sobre la vida de Jacob Daviel, oculista del rei francès Lluís XV, de qui posseïa els instruments que utilitzava per extreure cataractes.

Una de les contribucions més notables dels estudis de Simón de Guilleuma és la identificació de Joan Roget, un gironí d’origen francès dedicat a la fabricació d’ulleres, com l’inventor del primer telescopi, llavors, conegut com ullera de llarga distancia: “ullera llarga”, de muntura allargada, diferent de la que es sosté damunt el nas. És a dir, es tracta d’un instrument òptic de llarga vista o d’observació d’objectes llunyans. Aquest invent s’havia atribuït injustificadament a uns holandesos, que sembla s’havien apropiat de l’obra del gironí Joan Roget. Les recents investigacions d’un historiador anglès, Nick Pelling, atribueixen a Simón de Guilleuma el mèrit de les investigacions que restitueixen la paternitat del descobriment del telescopi a l’òptic català entre el segle XVI i XVII.

A més d’interessar-se per la història de l’Oftalmologia, Josep Maria Simón de Guilleuma se sent atret per la història en general i, també, per l’Arqueologia. Dedicat tota la vida a l’adquisició de llibres, ulleres i binocles de tota mena, antics o curiosos, aconsegueix tenir una de les millors col·leccions d’Europa i, potser, la millor. En el seu testament, deixa les seves col·leccions a un Museu amb l’expressa condició que dels objectes es fes una exposició permanent. Però, no es va trobar cap centre que acceptés la condició. Finalment, la continua presència de col·leccionistes estrangers disposats a comprar peces museístiques, fa que la filla del doctor Simón de Guilleuma, casada sense fills, vengui alguns materials escollits pels compradors. Ja viuda, cedeix la resta de la col·lecció -encara molt important en nombre i qualitat- a dos interessats belgues, per passar al cap dels anys a completar, sense citar-ne el seu primitiu origen, les exposicions de museus estrangers.