Galeria de metges

Filla de Josep Turu i de Clara Marsal, família menestral de Terrassa que es dedica al lloguer de tartanes. Afanyosa d’aprendre, apreses les primeres lletres, Rosa demana aprendre el francès. Després se les enginya per convèncer els pares que l’inscriguin en una acadèmia on s’estudia per ser mestre. Passat un temps, s’ofereix als alumnes convalidar els estudis amb els de batxillerat i, quasi sense adonar-se, els pares han d’acabar acceptant que la filla continuï els estudis secundaris a Barcelona on viu segons el moment a casa d’amics i familiars. Alumna brillant, obté el títol de batxiller el 1915 i, de nou, aconsegueix que la deixin estudiar a la Facultat de Medicina on es llicencia el 1922 per la Universitat de Barcelona, tot i que el títol arriba un any més tard.

Des del 1920, Rosa Turu és alumna interna del Servei de Cirurgia de la Clínica Santa Madrona del carrer Escorial on es forma en l’especialitat com auxiliar de Cirurgia. De fet, essent encara estudiant de darrer curs de Medicina, la jove metgessa terrassenca és nomenada directora de la Clínica, relacionada directament amb L'Escola Universitària d'Infermeria que es crea a l’Institut de la Dona que Treballa sota els auspicis de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi el 1917. Inicialment, ubicat al carrer Montcada -a l’actual seu del Museu Picasso- i, a partir del 1921, al número 48 de la Via Laietana. Turu, que és nomenada infermera major, hi assisteix per impartir classes d’Infermeria alhora que és contractada com a metge de l’Institut de la Dona que Treballa, que a partir del 1921 passa a tenir la seva seu principal al número 48 de la Via Laietana de Barcelona. També, només acabar la carrera, Turu obre consulta “per atendre les malalties de les dones” en un entresòl del número 249 del carrer Aragó de Barcelona.

Des del 1924, Rosa Turu és casada amb el dibuixant terrassenc Pere Prat Ubach (Terrassa, 1892 – Barcelona, 1969). Coneguts des de petits perquè les famílies són veïnes de tota la vida, es retroben arran d’un agreujament del càncer que pateix la mare del cada cop més conegut ninotaire i humorista terrassenc, deixeble de Junceda que utilitza, entre altres, el sobrenom de Galeno. L’amistat dels joves es renova arran la visita mèdica que la jove doctora Turu fa a la senyora Ubach, que mesos després mor. En aquest temps, els joves es fan inseparables i, ja casats, el terrassenc muda la seva residència a Barcelona, al pis on Rosa Turu hi té des de fa pocs mesos la seva nova consulta al carrer de Mallorca, entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia. Més endavant, el 1927, traslladen el seu domicili i el consultori al carrer València, 281. L’any 1933, la trobem també passant visita a Terrassa, incorporada com a metge de l’asseguradora Companyia Espanya, SA. A partir del 1946, també, és especialista de Ginecologia del SOE (Seguro Obligatorio de Enfermedad).

El matrimoni té dos fills, Clara que neix el 1925 -casada amb l’editor i polític catalanista Josep Maria Fornas- i Francesc (1928). L’expertesa tocoginecològica de Rosa Turu fa que ambdós fills neixin a casa seva però al seu costat, per assistir-la en els parts, hi ha l’obstetre i ginecòleg Santiago Dexeus que, tan aviat veu la complicació que presenta el seu primer part, li practica una anestèsia que, llavors, era vista com a molt perillosa per gran part dels especialistes. Rosa Turu, tot i que semblava orientada cap a la Cirurgia General, no triga a decantar-se per l’Obstetrícia i Ginecologia alhora que està decidida a elaborar la seva tesi doctoral a partir de la pròpia experiència de gestació i part de la seva primera filla, treball que finalment no veu la llum.

La metgessa Rosa Turu Marsal, si bé té una llarga i dilatada carrera professional i docent, no sembla que tingui prou temps per divulgar el seu coneixement i pràcticament no compta amb obra pròpia. En canvi, en els inicis de la seva carrera, la trobem com a conferenciant al mateix Institut de la Dona que Treballa on disserta sobre diversos temes que afecten la sexualitat femenina com, entre d’altres la Crisi de la pubertat i de la menopausa. La seva primera xerrada pública, però, la fa encara estudiant i directora de la Clínica Santa Madrona l’any 1921 a Terrassa. Convidada per la periodista i escriptora feminista Carme Karr, en aquesta conferència explica la funció de l’Escola Universitària d’Infermeres, comparant-la amb altres centres similars europeus i el rol de les infermeres.

En les seves memòries, la seva filla Clara es refereix a una dona decidida, tossuda i incansable, a una metgessa carismàtica, ambiciosa i inqüestionable professionalment sempre accessible per als seus malalts, amics i família però com a model de mare, Clara hauria volgut tenir una mare més tradicional com les de les seves amigues, que tingués cura de la llar i de la família a tota hora sense delegar en l’àvia i el servei. La doctora Turu, per exercir de metgessa no ho va tenir gens fàcil. Clara també recorda que els homes no volien esser visitats per una dona però sovint les dones també hi tenien moltes reticències inicials. La doctora Rosa Turu va trigar a jubilar-se i va mantenir la forta personalitat i independència fins a la seva mort, a punt de complir els 90 anys. Uns anys després, en reconeixement als mèrits de la primera metgessa de Terrassa, l’Ajuntament li dedica una plaça a un dels nous barris de la ciutat.