Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Biografia

Va néixer a Palau-Saverdera, a l’Alt Empordà, el 10 d’octubre de 1880. Primer fill d’en Joan Turró i Lluent (1838-1897), a qui en deien el “Mericano” perquè havia fet fortuna a Cuba, i de Na Maria Caussa i Macau, filla del doctor en medicina Nicolau Caussa i Puignau. Va fer el batxillerat a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres i es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona. L’any 1909 va ser nomenat metge del seu poble, Palau-Saverdera, i de Pau, el poble del costat. Va dedicar tota la seva vida professional, que perllongà més enllà dels setanta anys, al servei d’aquests dos pobles i els masos més allunyats fins a Sant Pere de Rodes. Va morir el 31 d’agost del 1964 al seu poble, on és enterrat.

El doctor Turró, casat amb Na Ignàsia Corominas i Monturiol, va tenir cinc fills que van arribar a edat adulta, dos dels quals, Joan i Josep Turró Corominas, van ser continuadors d’una saga de metges que va prosseguir amb els nets Mateu Turró i Sabaté i Mateu Turró i Forcat.

Les memòries recollides oralment i en alguns llibres i documents ens mostren com va viure una època dura en quan a tifus i a tuberculosi. Era una persona de grans coneixements mèdics, per la seva època, de gran ull clínic i amb una gran habilitat manual, en particular per a reduir fractures i ajudar a la recuperació motriu. Les seves fórmules magistrals, que li preparava l’apotecari, eren remeis efectius. Tot això feia que sovint fos reclamat pels seus col·legues de la zona quan tenien problemes greus.

Els qui el van conèixer ens parlen també d’un home amb una gran estima per la terra, que volia recuperar la muntanya de Verdera i en va plantejar la reforestació quan llavors els pastors hi calaven foc, ben sovint, per a tenir més pastures. Aquests petits interessos van impedir que la muntanya, avui part del Parc Natural del Cap de Creus, no es valorés fins fa pocs anys.

Aquest amor a la terra el compartia amb la visió de la necessitat de progrés econòmic (va ser un dels propietaris rurals fundadors i president del Sindicat Agrícola) i una gran sensibilitat social. Quan visitava algú d’una família en dificultats greus, no tan sols no els cobrava sinó que els deixava diners per a les medecines. Aquesta sensibilitat no tenia gens de religiosa i, de fet, en acabar la guerra civil el fet de no cedir davant el rector del poble que insistia que el metge havia d’anar a missa, cosa que ell, com ateu, rebutjava, li va portar problemes. De fet, el van acusar de dir als pacients que menys resar i més prendre les medecines que els receptava. I per això, l’any 1940 va estar a punt d’anar a la presó! Sort que des del Col·legi de Metges de Girona i d’altres persones influents el van defensar. Malgrat la situació política, el consistori local el va anomenar el 1956 fill predilecte de Palau-Saverdera, entre altres coses “per la seva conducta exemplar en pro dels interessos morals i materials del municipi”. Ja en èpoques menys opressives, el 1976, se li va dedicar un dels carrers principals del poble, que havia portat el nom del general Mola, i que manté viva la seva memòria als palauencs.

El doctor Turró va ser el prototip de metge de poble, respectat i estimat per tots els seus pacients i sempre implicat en el benestar de la gent que, en aquella època d’abans del turisme massiu, tenia molts problemes per a sortir-se’n amb una economia basada en l’agricultura de l’olivera i de la vinya.

MTC