Galeria de metges

Fill del segon matrimoni de l'avocat Josep Danés Bassols i cosí del cirurgià olotí Joaquim Danés Torras, Boi Danés Casabosch fa la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1910. Inicialment vocal i, més tard, president de la junta de l’Associació Catalana d’Estudiants, és alumne practicant a l’Hospital de la Santa Creu. L’any 1912, es doctora a a Madrid amb la tesi De fisiologia patológica integral: el intestino y el organismo i, de seguida, marxa a París per formar-se als Hospitals Cochin i Saint Antoine, als Serveis dels professors Roux, Mathieu i Vincent. A la tornada a Barcelona el 1914, Boi Danés rep el nomenament de professor auxiliar interí de la càtedra de Patologia Mèdica que ocupa Martin Vallejo Lobón. Al mateix temps, obre una consulta privada al número 8 del carrer de Santa Anna.

Molt interessat per l’Endocrinologia, el 1915, Danés Casaboch publica el seu primer treball sobre la seva pròpia experiència en l’opoteràpia, branca de la Farmacoteràpia, basada en l'ús d’extractes de teixits animals. El 1917, participa al II Congrés de Metges de Llengua Catalana on presenta un treball que tracta les formes frustrades de la malaltia de Basedow en el seu aspecte clínic. Membre actiu del Sindicat de Metges de Catalunya des de la seva fundació, durant el bienni 1926-1927, és un dels delegats del partit mèdic de Barcelona a l’Assemblea General del Sindicat. S’encarrega, també, de fer els reconeixements mèdics als metges sindicats que sol·liciten una pensió d’invalidesa.

El 1927, quan el professor Agustí Pedro Pons obté la càtedra de Patologia Mèdica, Boi Danés es fa càrrec del Dispensari d’Endocrinologia i Nutrició. És el primer metge en dedicar-se amb assiduïtat a la Endocrinologia a Espanya. El 1944, és nomenat president de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició que es crea al marc de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

Membre fundador de l’Institut Medicofarmacèutic de Catalunya, Danés Casabosch ocupa la presidència en dues ocasions d'aquesta institució: en el bienni 1924-1926 i des del 1939 al 1949. És redactor en cap de la Revista de Medicina y Cirugía, òrgan oficial de l'Institut.

Amant del mar, metge de la Marina Civil l’any 1913, és un membre actiu del Club Marítim de Barcelona on ocupa, entre d’altres càrrecs, la vicepresidència del Club.