Galeria de metges

Continuador de la carrera mèdica del seu pare, el metge internista Ramon Badosa Campañà (+ 1931), i del seu oncle Celestí Badosa Campañà (+1968), Joan estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1929, any en què es matricula al Curs d'Ampliació d'Estudis de l'Escola de Patologia Digestiva que dirigeix Francesc Gallart Monés a l'Hospital de Sant Pau on a Joan Badosa se li desvetlla la vocació de fer-se digestòleg. Des del seu ingrés a l'Hospital de Sant Pau l'any 1931, participa activament en les diverses activitats clíniques i acadèmiques que s'organitzen al Servei alhora que s'ocupa dels estudis de la secreció biliopancreàtica i és un dels primers a utilitzar la prova de la secretina. L'any 1933, és nomenat professor dels cursos de l'Escola.

L'any 1934, Joan Badosa fa una estada d'un any a París per assistir a l’Hôpital de la Salpetrière al Servei del professor Gutmann. Col·labora també amb R Savignac del mateix centre i a l’Hôpital Vaugirard a la consulta dels amb els professors F Moutier i R Goiffon. Més endavant, viatja a Lió per estar-se a l'Hôpital Hôtel Dieu amb els doctors Ch Garin i P Bernay, estada on s’introdueix en la pràctica de la Gastroscòpia, àrea en quèl es converteix en un expert.

A partir del 1939, juntament amb Enric Vidal Colomer amb qui, l'any 1943, comparteix consulta al carrer Balmes 183 de Barcelona, Joan Badosa és un dels introductors de la gastroscòpia com a mètode complementari d'exploració a Espanya i fent un total de 3.700 exàmens, més que cap altre gastroenteròleg. El 1946, comença a impartir uns cursos de gastroscòpia que promouen Tomàs Pinós Marsell i Enric Vidal Colomer.

Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i membre molt actiu de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva i Nutrició, Badosa participa en tots els congressos i reunions que organitza la Societat i, tot sovint, també en els que organitzen les seves homònimes europees. Comença ja l'any 1932, quan assisteix al I Congrés de Patologia Digestiva que se celebra a València i, pocs mesos després, forma part del comitè espanyol que assisteix al Congrés Internacional de Litiasis Biliar que té lloc a Vichy. Cal destacar l'impacte que representa la ponència sobre Diagnóstico precoz del cancer gástrico que, juntament amb Vidal Colomer, presenta al Congrés Espanyol de Patologia Digestiva, celebrat a Sevilla el 1944. A més, Joan Badosa participa molt freqüentment a les sessions científiques de l'Institut Mèdico Farmacèutic alhora que tot sovint és professor convidat dels cursos de l'especialitat que s'organitzen a altres ciutats com, entre altres, els de l'Escola d'Estiu de Santander del 1948.

Joan Badosa és autor de diversos capítols d'obres com la Patologia abdominal clínica que dirigeix el professor Francesc Gallart Monés de 1943, El abdomen quirúrgico del niño d'Emili Roviralta Astoul de 1946 Emili Roviralta de 1946 o el Tratado de Patologia y Clínica Médica d'Agustí Pedro Pons en les diferents edicions que es fan els anys 1950, 1952, 1956, 1962 i 1964. Badosa destaca per les seves històries clíniques meticuloses fruit de la seva perspicàcia clínica i d'una gran capacitat d'observació. A més, és un notable esportista i hàbil pintor, molt aficionat als treballs manuals i a la versificació.

Casat amb Matilde Gallart Esquerdo, filla del professor Francesc Gallart Monés i néta del doctor Pere Esquerdo Esquerdo, formen una família nombrosa de 16 fills, tres dels quals són especialistes de l'Aparell Digestiu com el seu pare: Joan (Barcelona, 1935-1994), Carles i Josep Maria Badosa Gallart mentre que Francesc és un cirurgià que exerceix a Filadèlfia.