Neuròleg de gran projecció internacional, un referent en l’estudi de l’epilèpsia a Catalunya
Biografia
Llicenciat en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1926, se’n va a França per especialitzar-se en Neurologia tot formant-se en Neurologia a l'Hôpital de la Salpêtrière de París amb els professors Guillain i Tierrry de Martel el 1928 mentre que, l'any següent, el passa a la Clínica Neurològica d'Estrasburg amb el professor Barré. De tornada a Barcelona, el professor Ferrer Solervicens l’integra al Dispensari de Neurologia que dirigeix Bel·larmí Rodríguez Arias a la seva càtedra de l’Hospital Clínic on Antoni Subirana comença una carrera de neuròleg clínic amb una notable projecció acadèmica. El 1931, es doctora a Madrid amb la tesi sobre El síndrome vestibular-espinal de Barré o síndrome de desequilibrio puro.
Metge titulat de la Marina Civil des del 1927 i, després, exerceix també de metge supernumerari de l’Institut d’Assistència Mèdica Municipal i metge agregat a la Casa de Caritat de Barcelona a més d’Inspector Municipal de Sanitat, càrrecs que obté per concurs d’oposició i que conserva a finals la dècada dels anys 1930. També, des del 1931, ja doctorat, s’instal·la a Barcelona on obre la seva primera consulta particular al principal del número 272 del carrer Mallorca alhora que és metge adjunt del professor Bartrina a l’Hospital Clínic. Antoni Subirana passa la Guerra Civil a París i quan torna a Barcelona, és nomenat director del Servei de Neurologia de l’Hospital del Sagrat Cor, càrrec que exerceix fins al 1966 quan el deixa per substituir Rodríguez Arias en la direcció de l’Institut Neurològic Municipal, amb el qual ja fa anys hi col·labora.
Soci de l'Institut Mèdic Farmacèutic i de l'Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques on imparteix nombroses conferències, Antoni Subirana és autor de gairebé un centenar d'articles publicats a les principals revistes de Neurologia nacionals i internacionals. Inicia, també, una constant participació en els diferents congressos de les societats de l'especialitat com, el 1931, com quan viatja a Berna per assistir I Congrés Internacional de Neurologia, la tornada a París per intervenir en la Reunió Neurològica Internacional de 1932 o, entre moltes altres, quan l'agost de 1939 participa en el III Congrés de Copenhaguen i el 1950, al d'Estocolm. A més, la influència de Subirana Oller en l'àmbit de la Neurologia mundial és decisiva en la celebració de diversos congressos internacionals a Barcelona, com el X Concurso Internacional de Neurologia del 1970 i el X Congrés Internacional de Neurologia del 1973.
La principal àrea d’interès de Subirana s’esdevé l’epilèpsia i se’n converteix en un reconegut expert. Crea el primer Centre de Lluita Antiepilèptica. El 1956, en col·laboració amb el doctor Oller Daurella, funda la Lliga Espanyola contra l'Epilèpsia que, anys més tard, es converteix en la Societat Espanyola contra l'Epilèpsia. A més, juntament amb Barcia Goyanes Obrador, Antoni Subirana és fundador de la Societat Espanyola d’Electroencefalografia, que anys després es transforma en la Societat Espanyola de Neurofisiologia. També, el 1949, és un dels fundadors de la Societat Espanyola de Neurologia, comptant amb la participació dels professors Barraquer Ferré i Rodríguez Arias. Subirana presideix la institució en el bienni de 1953 a 1955 i, més tard, és nomenat president honorífic.
Nomenat acadèmic corresponent de la Reial Academia de Medicina de Sevilla l’any 1944, Antonio Subirana és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1964, ingressant amb el discurs d’ingrés La epilepsia como problema social. Posseïdor d’una Encomana amb Placa de l’Ordre Civil de Sanitat i nomenat Comanador de l’Ordre d’Isabel la Catòlica, és distingit Cavaller de la Legió d’Honor i Cavaller de l’Ordre de Salut Pública de França. També, el març del 1970, és objecte d’un doble homenatge en què se’l distingeix amb la Gran Creu de l’Ordre Civil de Sanitat durant un acte a l’Ajuntament de Barcelona que li ofereix una reproducció de la Font de Canaletes en reconeixement a la seva tasca d’investigació al front del Centre Neurològic Municipal.
Casat en primeres noces amb Maria Josefa Cantarell Cornet, dos dels tres fills del doctor Antoni Subirana Oller continuen la vocació mèdica paterna: la metgessa Victòria Cantarell Subirana (Barcelona, 1936-2015) i el neuròleg Manuel Subirana Cantarell. També, dues nétes: la neuròloga Maria del Mar Tintoré Subirana i Glòria Pérez Subirana, especialista en Medicina del Treball.
MBR
