Galeria de metges

Fill del metge llicenciat el 1886 a la Universitat literària de Saragossa, en Francesc Subirós i Justafrè, que exercí en aquell tombant de segle a La Jonquera tota la seva professió, casat amb Rosa Cardoner Llense. Tingueren dos fills, Rosa i Francesc Xavier.

Francesc Xavier Subirós Cardoner fa la instrucció primària a la Jonquera i l’any 1919, a l’Institut General i Tècnic de Girona, obté el grau de batxiller amb notes bones i excel·lents. Es llicencia en medicina a Barcelona el gener del 1928. Tot el seu exercici esdevé, com el pare, vinculat a la zona de les Alberes residint a La Jonquera, una població límit amb França, amb una duana important. Fluctuant els dos mil habitants, compta quasi sempre amb una important quantitat de tropa militar pels continus avatars bèl·lics, i com a frontera, comptava també amb un llatzeret per les quarantenes d’aleshores – verola i còlera.

Francesc Xavier Subirós segueix l’escola del pare i aviat arribarà a ser també Metge Titular de la Vila d’aquell partit mèdic considerat de 3a. categoria. Home estudiós, estava al dia, exercint amb una plena dedicació tant en el vessant assistencial com en la sanitària i l’administrativa, tenint a càrrec seu com a metge municipal l’atenció del padró de beneficència, els cavallers mutilats i carabiners i guàrdia civil de la localitat. Estament aquest que amb l’obertura de la via fèrria per Port-Bou l’any 1876, en minvar l’activitat duanera, es veié més reduït. A principis de segle també minva la indústria surera i tapera, però creix a la població un interessant associacionisme de socors mutus -Unió Jonquerenca— que també facilitaria l’atenció prestada pels quatre metges i agregats que arribà a tenir La Jonquera —Agullana, Darnius, Maçanet de Cabrenys, les Escaules, la Vajol, Cantallops, Capmany, Biure, Boadella, Pont de Molins.

Amb el pare octogenari i impossibilitat a càrrec seu, ha d’afrontar la Guerra Civil on s’enrola com a tinent metge republicà per poder estar prop de casa i cuidar-lo. Doblement depurat, tant per ser funcionari com per estar col·legiat, és depurat sense sanció a sanitat. En el col·legi professional, amb l’informe negatiu del jutge instructor, la junta l’inhabilita a perpetuïtat per a càrrecs professionals. Difunt el pare, ell seguirà exercint com a metge de poble i serà restablert en els càrrecs de sanitat i de cap de l’estació fronterera sanitària.

Per un temps desenvolupa la direcció interina del balneari de la Mercè de Capmany, havent-se-li concedit la titulació d’hidrologia. Defensor de les cures de repòs a La Vajol en tísics. Tal com havia fet el pare en èpoques reculades durant la guerra mundial, a ell també se li demana que durant la Segona Guerra Mundial, doni servei mèdic a poblacions de l’Occitània mancades de metges. Aquesta dedicació els hi valgué a tots dos tenir la Legió d’Honor francesa pels serveis prestats.

La gran estima que li tingué la població el feu mereixedor també de la medalla d’Or de la Vila, de posar nom a un carrer de la població i un cop feta ja la reforma sanitària posar el seu nom al centre d’Atenció Primària de La Jonquera.

Casat amb Rosa Soler Subirós va tenir un fill que fou metge radiòleg.