Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Biografia

Francesc Sunyer Bordas és el primer de la saga de metges Pi i Sunyer, originaris de Roses a l’Alt Empordà, on es troben nombrosos metges de trajectòria destacada, especialment Jaume Pi Sunyer i els seus fills August Pi Sunyer i Santiago Pi Sunyer.

Nascut a Maçanet de Cabrenys, fill de Teresa Bordas i Pau Martí Francisco Sebastià Sunyer. S’instal·la a Roses on va tenir, ell i els seus descendents, un gran prestigi. Tomàs Sunyer, fill de Francesc, és juntament amb el seu pare, els protagonistes de l’obra d’August Pi Sunyer: “Sunyer metge pare i fill” publicat el 1957 a Mèxic. Tots dos envien memòries i comunicacions a la Real Academia de Médico Práctica de Barcelona, sobre les febres i epidèmies tan freqüents a la plana, en una tradició il·lustrada de la medicina catalana que relaciona amb la figura anterior Josep Masdevall Terrades.

Tomàs Sunyer Llaberias [Lloberas] (1770-1855), és un metge de gran prestigi a la comarca de l’Alt Empordà, com es veu en el seu Llibre de conductes, on figuren com a clients noms rellevants de la comarca. Conegut per la seva lluita contra les epidèmies generades per la insalubritat del territori, publica articles com: “Memoria práctica sobre la epidemia de pleuresías biliosos que se observan en la villa de Rosas” de 1840; “Memoria sobre la epidemia de disentería que han afligido a los vecinos de la villa de Rosas y de Palau Sabardera a una hora distancia del partido de Figueras, desde últimos de julio de 1840 hasta principios de octubre del mismo año” i “Tratamiento que mejor a resultado en la curación de la fiebres intermitentes que reinan en el Ampurdán” de 1846, etc.

Francesc Sunyer Bordas estudia medicina a la Universitat de Cervera, després pertany a la Reial Acadèmia, fundada el 1770 amb el nom Real Academia Médico Práctica de Barcelona, per suplir les mancances en la divulgació de la ciència mèdica de Cervera. Metge rural de pensament avançat i liberal influït pel liberalisme francès. Durant anys és l’únic corresponsal de l’Acadèmia a la comarca, la seva pertinença es tradueix en diverses mesures que presenta a les “Memorias” de l’Acadèmia, entre altres el 1784 publica “Observación sobre las tercianas perniciosas” i el 1790 “Descripción de la epidemia que se padeció en la villa de Rosas desde el mes de agosto de 1789 has el mes de mayo de 1790, y su método curativo”.

MBC