Galeria de metges

Biografia

Orfe de pare, el metge Josep Maria Ballús, a onze anys, és fill únic. Fa el batxillerat als Pares Jesuïtes del carrer Casp. Estudia medicina a la Facultat de Medicina de Barcelona, graduant-se el 1951 i obtenint el títol de doctor el 1958 per la Universitat de Barcelona (UB).

Es forma en neuropsiquiatria amb els neuròlegs Josep M. Espadaler i Miquel Sales Vázquez, en l’àmbit de la psiquiatria privada treballa a la Clínica del Dr. Joaquim Fuster, allí aprèn l’enfocament de l’anàlisi existencial que inspirava la psiquiatria humanista de base fenomenològica i psicodinàmica i que va influir en la disciplina els anys cinquanta, quan Ballús començà a treballar.

Fa una etapa breu de metge de rural, però torna a Barcelona al cap de pocs mesos, per assistir al Dispensari de Medicina Psicosomàtica i Psiquiatria de l’Hospital Clínic. Dispensari que ha muntat el Dr. Santiago Montserrat Esteve al servei de la Clínica Mèdica A del professor Agustí Pedro Pons. En aquest espai es potencia l'assistència psiquiàtrica i psicosomàtica ambulatòria, així com la relació amb l’àrea d’hospitalització. Ballús continua la seva formació en psiquiatria i coincideix amb altres metges, com Josep Maria Costa Molinari, Pere Folch Mateu, i Josep Miret Monsó, que havia tornat del seu exili a Veneçuela. El Dr. Montserrat el fa responsable de l’organització de les reunions anuals que es fan a la seva càtedra, anomenades Societé pour la Méthodologie de la Recherce en Psiquiatrie, que Ballús compleix eficaçment.

Ballús segueix el camí per accedir a la medicina acadèmica. El 1968, quan Pedro Pons es jubila de la càtedra i desapareix el Dispensari de Medicina Psicosomàtica, accedeix a la càtedra del professor Joan Obiols Vié. Joan Obiols el nomena cap del nou dispensari de la càtedra en el moment que es funda l’Escola Professional de Psiquiatria, on participa com a professor.

Ballús obté el nomenament de professor agregat de la UB de psicologia primer i de psiquiatria després. Imparteix l’assignatura de psicofisiologia a les facultats de psicologia de les universitats de Barcelona i València. Guanya per oposició la plaça de catedràtic de psiquiatria de la Universitat de Còrdova, més tard aconsegueix la mateixa càtedra a la Universitat de Barcelona, per concurs de trasllat. El 1980 a la mort del professor Joan Obiols, Ballús el succeeix i pren el lideratge de la càtedra, on manté l’esperit d’apertura i tolerància ideològica que havia tingut en la direcció Joan Obiols.

En un període on es comença a vincular els hospitals a les universitats, Ballús demostra una notable habilitat per dirigir el servei de l’Hospital Clínic vinculat a la Facultat de Medicina. Un servei de psiquiatria, on conviuen psiquiatres que pertanyen a diverses escoles doctrinals, la fenomenologia, la psicoanàlisi, el conductisme i els biologistes. En la seva activitat docent és notable, ajuda als passos acadèmics de generacions que comencen en la praxi clínica i en l’ensenyament.

Ballús és un dels fundadors de la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental (SEPSM), el 1974, i el n’és el president de 1988 a 1992. Membre i directiu d’altres societats i acadèmies nacionals i estrangeres, entre les quals hi ha l’Associació Europea de Psiquiatria. Autor i col·laborador de llibres i de prop de 200 treballs publicats en revistes d’especialitat. Tracta els següents temes: bases biològiques de la psicologia i de la psiquiatria, trastorns depressius, psicofarmacologia clínica, medicina psicosomàtica, aspectes bio-psico-socials d’emmalaltir, qüestions d’assistència psiquiàtrica, formacions en psiquiatria, etc.

Professor visitant de diferents universitats, és nomenat doctor honoris causa de la Universitat Paul Sabatier de Tolosa. També és membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) i de la Reial Acadèmia de Doctors de Barcelona.

Carles Ballús tenia una visió científica i psicofisiològica i al llarg dels anys desenvolupa una visió bio-psico-social de la malaltia mental, fet que demostra en el seu discurs de recepció a la reial acadèmia amb el títol “D'on ve i a on va la medicina: naturalesa, persona, societat”.

Afeccionat a la música acaba la carrera de piano. Casat amb Teresa Creus és pare de quatre fills, dels quals un és el psicòleg clínic Carles Ballús Creus.

MBC