Galeria de metges

Fill d’una germana de Pere Virgili, Andreu Montaner Virgili ingressa al Col·legi de Cirurgia de Cadis l’any 1761. Segurament, aquest parentiu condiciona la seva orientació professional. Alumne brillant, és nomenat preparador d’Anatomia del Col·legi de Cadis el 1763, practicant major de Cirurgia el 1764 i practicant major de Medicina el 1765. L’any següent, acabats els estudis, és cirurgià de primera classe a la Marina i aquest mateix any, embarca a les naus “El Brillante” i “San Genaro” cap a El Ferrol. El 1767, però, torna a Cadis i fa de mestre substitut d’Anatomia al Reial Col·legi de Cirurgia de San Fernando.

El 1768, viatja a Mèxic per ocupar-se de l’ensenyament de l’Anatomia en una càtedra d’Anatomia Pràctica que es pretén crear a l’Hospital de Naturals de Mèxic, centre hospitalari per als indígenes atès per metges nadius. La càtedra s’ha creat el 1765 per una Cèl·lula Reial que signa Carles III en resposta a la petició que havia rebut del Majordom de l’Hospital mexicà. La decisió tècnica per crear aquesta càtedra depenia dels Cirurgians de Cambra. De fet, en aquell moment, els cirurgians Pere Perchet i Pere Virgili consideren que, a partir d’aquesta càtedra, seria bo crear un tercer Col·legi de Cirurgia a Mèxic, similar als existents a Cadis i Barcelona. Així , un Reial Decret del 17 de març de 1768, nomena el cirurgià primer de la Reial Armada, Andreu Montaner Virgili, com a director i primer catedràtic.

Aquesta decisió de nomenar catedràtic d’Anatomia el jove Andreu Montaner tot just acabada la carrera, indigna els metges de l’Hospital Reial de Naturals pel conflicte que es provoca entre els metges locals i els nou cirurgians que arriben a Nova Espanya el 1769: Andreu Montaner Virgili com a director o primer catedràtic i cirurgià major de l’Hospital Reial de Naturals, i a Manuel Antonio Moreno Rodríguez com a dissector o segon catedràtic i cirurgià auxiliar del mateix hospital. Contraria, també, el Protomedicat perquè interpreta que li treuen funcions i que deixarà de ser l’única institució sanitària oficial a Mèxic. El Protomedicat només vol una càtedra i en cap cas vol tenir una Reial Escola de Cirurgia.

Virgili ha escollit el seu nebot com a catedràtic d’Anatomia i li fa l’encàrrec d’organitzar el nou Col·legi de Cirurgia de Mèxic. Andreu Montaner porta una còpia dels planells de l’Amfiteatre del Col·legi de Cirurgia de Barcelona per poder reproduir-lo al Col·legi mexicà, que no s’arriba a inaugurar fins a l’abril de 1770. Presenta, també, un projecte de reglament per al nou Reial Col·legi de Cirurgia de Mèxic, document que es considera molt vàlid fins i tot anys més tard. Però, mai arriba a regir la institució com tampoc s’arriba a construir el segon amfiteatre anatòmic que Montaner preveia. A la manca de pressupost propi, cal sumar-li els entrebancs que pateix la seva direcció. Sí més no, es reconstrueix l’amfiteatre anatòmic existent que, tot i que no recull la totalitat d’idees de Montaner, l’acaba satisfent bastant. De fet, els metges del Reial Hospital de Naturals –que comparteix edifici amb el Reial Col·legi- neguen als dos nous catedràtics l’accés a l’amfiteatre anatòmic, a les seves sales i al quiròfan fins que, el 23 de juliol del 1771, arriba l’Ordre Reial que els permet exercir els càrrecs per als quals han estat nomenats tres anys abans i immediatament prenen possessió dels seus llocs davant la Junta i els empleats de la institució.

Les nombroses dificultats que ha trobat Montaner per donar classe, prendre possessió del seu càrrec de cirurgià major i per exercir la direcció del Reial Col·legi de Cirurgia, li provoquen problemes de salut. Poc anys després, el 1779, ha de demanar la jubilació per una polineuritis que l'afecta tot el cos i especialment el braç dret, segurament a causa d’un saturnisme. Tot i que només té 39 anys, li accepten la jubilació i al mateix temps es bloqueja la possibilitat de fundar un Col·legi de Cirurgia a Mèxic ja que tant la seva plaça de catedràtic com de director queda vacant fins que el substitueix Manuel Antonio Moreno. Malgrat això, el 1784, encara consta la signatura de Montaner en un certificat que, a petició de Miguel Moreno, acredita els estudis realitzats entre 1778 i 1782. Sembla doncs, que aquest any Andreu Montaner encara és a Mèxic i després se li perd el rastre tot i que se sap que té la intenció de tornar a Catalunya.