Galeria de metges

Biografia

Neix en una família dedicada a la indústria ceràmica, sense antecedents en Medicina. Decideix estudiar Biologia, però aviat s’adona que la seva vocació té més a veure amb el servei a les persones i l’any següent es passa a Medicina, a la Universitat de Barcelona, on es llicencia l’any 1971.

Els tres últims anys de carrera, treballa com a alumna interna a la Clínica Mèdica que dirigeix el professor Joan Gibert Queraltó a l’Hospital Clínic de Barcelona. Aquí, entra en contacte amb un grup de metges joves que, sota la direcció del Dr. Joan Rodés, acaba de fundar la Unitat d’Hepatologia. S’involucra molt en aquest grup. I hi treballa intensament, primer com a estudiant i, més tard, com a metge assistent. És la primera metgessa que treballa a la Unitat de Cures Intensives d’Hepatologia que dirigeix el Dr. Josep Terés.

Quan es produeix l’any 1972 la reforma de l’Hospital Clínic, en la qual es creen els serveis d’especialitats i la figura dels metges residents. La Dra. Brancós es decideix per la Reumatologia i és acceptada com a metge resident en el servei que dirigeix el Dr. Jaume Rotés. La seva dedicació i el seu bon criteri fan que, en acabar la residència, sigui contractada com a metge adjunt d’aquest servei.

És la primera dona amb la categoria de metge adjunt del servei, i té un bagatge d'alt nivell científic. La seva gran capacitat de treball, proximitat, intel·ligència i una actitud pràctica davant els problemes mèdics determinen que diversos reumatòlegs en formació la considerin la seva mentora i com a tal l'han recordat al llarg dels anys.

Compagina una intensa activitat assistencial amb projectes de recerca clínica i publicacions. És una de les primeres reumatòlogues amb projecció científica en l'àmbit nacional. En una primera etapa, centra el seu interès en les artropaties microcristal·lines, especialment en l'estudi de la condrocalcinosi, sobre la qual havia fet la seva tesi doctoral. Després, durant més de dues dècades, col·labora amb companys dels serveis de Malalties Infeccioses i Traumatologia interessats en la investigació de les malalties reumàtiques relacionades amb els processos infecciosos. En els últims anys, s’interessa per l’estudi del dolor lumbar. Té una intensa activitat docent, dins i fora de l'Hospital Clínic, i dirigeix dues tesis doctorals.

A més de la ciència s’interessa pel benestar dels pacients. És una de les fundadores de la Lliga Reumatològica Catalana, juntament amb la Dra. Yvonne Breysse i el Dr. Josep Granados, que en serà el primer president. La lliga té com a objectiu empoderar els pacients, assessorar-los i donar-los suport des de diferents àmbits, com el social, el psicològic o el legal.

En aquest moment ja està malalta, amb un càncer de pit que li diagnostiquen quan té només 40 anys. Suporta amb gran fortalesa la malaltia, que anirà deteriorant la seva salut. Malgrat tot, segueix dedicant-se a la Reumatologia fins que li és possible. Es preocupa amb gran enteresa per l’educació de les seves dues filles (Mònica, periodista, i Elsa, arquitecta) fins al final de la seva vida. Mor a 48 anys.

Admirada i estimada pels amics, companys i col·laboradors, amb una intel·ligència i lucidesa impressionants, la seva trajectòria professional i humana és un exemple per a tots els que la van conèixer.

AMO