Galeria de metges

Tercer fill del sastre Joan Bremon Gratacós i la seva esposa Carme Masgrau Cordomí, i net de Jacint Masgrau Teixidor i M Teresa Cordomí Giralt, de Can Nocaire de Banyoles. La primerenca mort de la mare, fa que el pare marxi a Olot quedant en Jacint a càrrec del seu oncle Salvador Masgrau, juntament amb tots els seus germans Lluïsa, Carme i Salvador, aquest, esdevé advocat i regidor de l’ajuntament de Barcelona. Jacint estudia a l'Institut de Girona on acaba el batxillerat l'any 1901 per matricular-se a la Facultat de Medicina de Barcelona on es llicencia en Medicina i Cirurgia el 1908.

Després d’ampliar estudis a París, Jacint Bremon s’instal·la a Barcelona on, el 1914, es casa amb Carme Jutglar Escubós amb qui tenen dos fills: Joan (1915-1996) i Josep Maria (1917-1934). Exerceix a la Mútua Regional d'Accidents de Treball, de la què el seu germà n’és un dels fundadors. A la vegada, obra consulta al número 46 del carrer del Bruc on s'inicia en una branca de la medicina de recent creació, la Radiologia, entrant a formar part dels facultatius de la Mútua de l'Aliança, com a radiòleg titular.

Com a radiòleg, Jacint Bremon publica diversos treballs sobre el radiodiagnòstic de l’embaràs, l’apendicitis o el mal de Pott. També, especialment, escriu sobre tècnica radiogràfica, radiodiagnòstic i protecció contra els raigs x, fet que demostra la seva experiència en una època en que hi ha pocs treballs de l'especialitat. Presenta a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC), un dispositiu de radiografies duodenals en sèrie, pràctic, ràpid i econòmic, que rep el nom de «Chasis Bremon» a iniciativa de Valentí Carulla, president de la RAMC a la vegada que rector de la Universitat de Barcelona i un dels fundadors de l'Hospital Clínic. Instal·lat en un nou despatx, a l'entresòl primer del número 102 del carrer de Balmes, té de veí un tècnic alemany que li revela les radiografies amb els últims avenços.

Ponent a diferents Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana des del 1929 fins al 1930, Jacint Bremon és un dels impulsors de la creació de la Societat Catalana de Radiologia que és funda l’any 1932, essent nomenat secretari de la junta de govern que presideix Ramon Torres Carreras. Col·laborador a revistes com Infantia Nostra (1922) i Medicina Física, de qual és membre del seu comitè de redacció. El 1934, és elegit portaveu de la Societat de Radiologia i Electrologia de Catalunya alhora que pertany a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balerars i col·labora en la seva revista Annals de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

L’any 1921, és admès com a membre del Sindicat de Metges de Catalunya i, l’any següent, és vocal primer de la Secció d’Invalidesa de la Mutual Mèdica al costat del president Higini Sicart. Alhora, es troba formant part del comitè d’agrupacions per especialitats i pertany a la d’auxiliars clínics al costat del compromissari Emili Moragas i de Josep Antoni Grífols fins al 1924, que subdividida l’agrupació, Bremon Masgrau passa a ser adjunt d’Agustí Prió a la Secció de Radioelectrologia. Redactor en cap del Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya des d’un bon principi, s’encarrega, també, de l’elaboració de la Guia Médica de Catalunya.

Home familiar amb un gran sentit de l’humor i metge honest que, amb paraules afectuoses, sempre deia la veritat als seus pacients, fos quina fos la malaltia i la seva gravetat. A banda de la seva dedicació a la Radiologia, el seu tarannà fa que s’interessi per altres temes com l’agricultura i l’avicultura de les què en té coneixements pràctics i s'hi dedica tant quan és a casa seva a Sarrià com quan passa temps a “Mas Borina” a la Vall d’en Bas. Gaudeix de la cultura i les arts, especialment, de la música clàssica i tocant el piano, après quan és petit. Parla diferents idiomes incloent el llatí però Bremon és conegut per ser un dels grans difusors de l’esperanto a Catalunya, el llenguatge creat per l'oftalmòleg polonès Zamenhof el 1876 amb l'esperança que es convertís en llengua auxiliar internacional. És membre del Comitè organitzador del V Congrés Internacional d’Esperanto que se celebra el 1909 a Barcelona mentre que, el 1911, presideix el II Congres Català d’Esperanto i els Jocs Florals Internacionals esperantistes que se celebren a Tarragona. Forma part de la Lingva Komitato i presideix la Societat Espero Kataluna i la Kataluna Esperantista Federacio. A més, és redactor en cap de la revista Tutmonda Espero. Col·labora en l’organització dels diferents ’esdeveniments i reunions i va recolza la creació del grup esperantista de Banyoles, enamorat de l’Estany com n’està.

Autor de diversos llibres com Gramática y vocabulario de la lengua internacional esperanto, que va tenir molt ressó i diverses edicions, entre d’altres obres esperantistes com, el Manual de la conversación esperanta, Jacint Bermon mor a Barcelona el 21 d’abril de 1960, desprès que se li diagnostica una complicació vascular de la qual no vol ser intervingut. Com a metge de la Marina Civil, va ser condecorat amb les medalles de la “Batalla de Brihuega i l’Assalt de Villaviciosa”.