Galeria de metges

Net de l’apotecari Francesc Santponç establert a Berga, fill del metge Francesc Santponç Alsina resident a Barcelona i germà petit d’un altre metge i un dels set fundadors de l'Acadèmia Medico-Pràctica de Barcelona, Josep Ignasi Santponç Roca (+1797), Francesc Santponç Roca es forma en Humanitats al Seminari Episcopal barceloní per començara estudiar Medicina a la Universitat Pontifícia de Cervera el 1770, graduant-se batxiller en Arts el 1775 i en Medicina el 1778. Aquest any, fa la pràctica mèdica a Barcelona i es doctora a la Universitat d’Osca el 1779. Tot seguit, el 1780, passa l’any ampliant estudis de Física i Medicina a Montpeller, Tolosa i París on també hi fa uns cursos de Matemàtiques, Física Experimental i Ciències Naturals. A la tornada, Francesc Santponç es converteix en un dels metges més notables de Barcelona. Un dels seus pacients, és l'astrònom francès Pierre Méchain perquè, durant el viatge a la capital catalana per determinar la longitud del metre, pateix un greu accident mentre observa un mecanisme hidràulic.

El 1783, Francesc Santponç -juntament amb el metge Francesc Salvà i el fuster Pere Gamell- inventen una màquina per separar les fibres tèxtils de la part llenyosa del lli i del cànem que es fa servir a diferents indrets d’Espanya i Itàlia. També amb Salvà, experimenten els primers llançaments de globus aerostàtics al Portal de l'Àngel de Barcelona. També amb ell, el 1786, elaboren un mapa topogràfic de les aigües medicinals de Catalunya mentre que, en la dècada dels 1890, fa uns estudis sobre els efectes terapèutics de les aigües minerals del país.

Interessat per tots els temes científics i tecnològics, Francesc Santponç ingressa a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l'any 1786, una institució on hi presenta nombrosos treballs. Entre ells, destaca un sobre els molins i les obres hidràuliques d’Holanda que li suposa el nomenament de revisor de la Secció d’Estàtica el 1789 i responsable de la Direcció d’Estàtica e Hidràulica el 1799. En aquest temps, Santponç es dedica al disseny i construcció de diferents enginys alhora que presenta alguns estudis sobre divers instrumental, com són els termòmetres i els baròmetres.

Catedràtic de Matemàtiques des del 1804, Francesc Santponç és al corrent dels diferents avenços que es produeixen a Anglaterra, país que està construint màquines de vapor en aquest moment i, aquest mateix any 1804, rep l’encàrrec de construir-ne una per a una fàbrica d’indianes d’un empresari català. El primer model de màquina de vapor català fracassa però no triga en aconseguir l’èxit amb els dos models següents. La notícia arriba a oïdes de Carles IV que ordena a la Junta de Comerç de Barcelona la creació d’una Escola de Mecànica a La Llotja de Barcelona de la qual s’ha de nomenar catedràtic al metge Santponç. Un cop creada, l’Escola de Mecànica és gratuïta i compta amb l’assistència d’artesans, pagesos, fabricants o hisendats que disposen d’uns manuals senzills que el mateix Santponç escriu. El 1808, la Guerra del Francès obliga el tancament del centre fins que, un cop acabada el 1814, Ferran VII la reobre i Santponç recupera la càtedra. En aquest temps, la Junta Suprema del Principat de Catalunya nomena Francesc Santponç metge en cap dels Serveis Mèdics de l’Exèrcit de Catalunya, destinat com a metge militar a la ciutat de Tarragona.

És nomenat vicepresident de la Reial Acadèmia Medico-Pràctica de Barcelona el 1804, càrrec des del qual inicia un intercanvi epistolar amb els seus homòlegs francesos. Com a facultatiu, Francesc Santponç és un ferm partidari de la vacunació de la verola. Autor de diversos treballs, el 1787, presenta un estudi sobre la febre aftosa en nens d'un a tres o quatre mesos que és guardonat amb el primer premi de la Reial Societat Mèdica de París i l’Hospital de Nens de la capital francesa. Amb Martí Franquès, estudia el galvanisme o l’electricitat animal i les seves aplicacions en terapèutica. El 1815, és nomenat codirector de les Memorias de Agricultura y Artes, revista de la Junta de Comerç de Barcelona on hi publica diversos articles i estudis sobre els seus nous invents i les màquines que dissenya així com les memòries que es llegeixen a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. A més, hi presenta les darreres innovacions tecnològiques procedents de l’estranger i es converteix en una autoritat nacional respecte la divulgació de les novetats mecàniques internacionals.

Casat amb Eulàlia Barba, filla d’una reconeguda família de Vilafranca del Penedès, tindrà vuit fills, el més gran és Ignasi Santponç Barba (Barcelona, 1795-1846), un notable jurisconsult de Barcelona. L’any 1797, Francesc Santponç i Roca és distingit amb els honors de metge de la família reial en reconeixement als seus treballs acadèmics. Anys després de la seva mort, succeïda el primer d’abril del 1821 a causa d’un ictus, l’Escola de Mecànica s’incorpora a l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona.