Galeria de metges

Fill de Joan Santaló i Maria Castellví, és l’únic membre d’aquesta família menestral artesana de nou fills que sobreviu a l’epidèmia de còlera que pateix Barcelona el 1860 quan en Pere només té onze anys. Acabat el batxiller el 1866, fa la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1872. Deixeble de Josep de Letamendi, acabada la carrera només exerceix de metge un parell d’anys. Com que disposa d’una petita renda, decideix abandonar l’activitat mèdica per dedicar-se a l’àrea administrativa a la Casa de Maternitat i Expòsits de Barcelona, primer ubicada al carrer de Ramelleres i, anys després, traslladada als nous edificis de Les Corts.

Pere Santaló treballa en aquesta institució des del 1880 fins al 1931, any de la seva mort. El 1884, la dimissió de la la junta de govern de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits propicia el seu nomenament com a nou directiu al costat d’Emerencià Roig i Eduard Bertrán, entre altres. Santaló hi exerceix tots els càrrecs excepte el de president perquè renuncia a acceptar-lo quan se’l nomena. Addueix que no pot afrontar les despeses de representació amb la seva escassa renda, una suma que li permet treballar sense cobrar salari però no assumir despeses extres.

Catalanista actiu, Pere Santaló és membre de Jove Catalunya, primera agrupació catalanista que es funda el 1870 amb caràcter inicialment literari i desapareguda el 1875 en entrar en el camp de la política. De fet, es considera el precedent d’Unió Catalanista, grup polític del qual Santaló n'és un dels seus fundadors el 1891 i n'esdevé delegat el 1901. El 1880, participa en el Primer Congrés Catalanista i és el signant de la instància que sol·licita convertir la revista La Renaixensa en diari. Anteriorment, les traves administratives a una publicació catalana, propicien que el doctor Santaló assumeixi la propietat temporal. Promotor dels Jocs Florals des dels seus inicis, Santaló participa també en l’organització del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana que se celebra a Barcelona el 1906.

Directiu de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i assistent habitual a les tertúlies literàries de l’Ateneu Barcelonès, entitat de la qual n’és vocal de la seva junta i membre de la Secció Literària, Pere Santaló és també soci de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques on coincideix amb l’arquitecte Antoni Gaudí, a qui havia conegut al Cafè Pelai cap al 1878 i amb qui manté una ferma amistat des d’aquest moment fins a la mort del famós arquitecte. Cada dia, Pere Santaló passa per la Sagrada Família per recollir Gaudí per baixar caminant junts fins al barri de la Catedral, ell es queda a l’Ateneu i l’arquitecte continua fins a casa seva.

Durant molts anys, Pere Santaló amb la seva família visita l’arquitecte reusenc en les estades que cada estiu fa a Montserrat. El 1911, quan li diagnostica les febres de Malta, el metge l’acompanya els dies que passa a Puigcerdà. Ell s’ocupa de cuidar-lo com amic i com a metge de capçalera, també del seu pare fins a la seva mort el 1906. L’amistat de tots dos és tan forta que, quan Santaló és operat de pròstata pel doctor Sacanella a la seva Clínica del barri de les Tres Torres, Gaudí el visita diàriament. Dies després, a Santaló li estranya que el seu amic deixi de passar per la Clínica i és que no sap que el seu amic ha patit un accident que li costa la vida. Santaló no sap què ha passat fins que rep l’alta però Gaudí ja és enterrat. Pere Santaló, que viurà cinc anys més, encara convalescent tampoc pot assistir a la lectura del testament del seu amic de qui era un dels marmessors i hereu d’una petita deixa en forma d’accions.

Casat amb Francisca Marquès, té una noia i un noi, Francisca (+1954) i Joan (+1934), cap dels dos fa Medicina però sí que serà metge ginecòleg el seu únic nét, Jordi Santaló Rull (Barcelona, 20/07/1920 - 10/03/1990).