Galeria de metges

Sardà acaba els estudis de Batxillerat a Figueres el 1875. El 1877 és cridat a files, però segons consta en el Diari Oficial de la província de Gerona del 6 de febrer de 1878 és redimit (alliberat). Estudiant de medicina a la Universitat de Barcelona es llicencia el 1881. Per causes desconegudes a començament dels anys vuitanta fa un viatge per Europa i el 1885 decideix embarcar-se al vaixell “Almirante de los mares” en direcció a Panamà. Els familiars recorden que Sardà confessa als seus companys de viatge cap a Amèrica que tenia una obsessió, la de seguir els passos del sant Pedro de San José de Betancur, que va deixar-ho tot per anar a les Illes Canàries a cuidar pobres i que a ell se li apareixia en somnis.

L’obra sobre la vida de Narcís Sardà titulada “Semblanza” explica que un cop arriba a Panamà funda, amb un company metge, un sanatori pel tractament de les malalties tropicals. Poc després el seu soci se’l ven, mentre ell està de viatge a El Salvador de camí cap a Guatemala i decideix establir-se en aquest país, el 1886.

Troba feina com a director de l’hospital de Quetzaltenango, al sud-oest del país, allí coneix a la que serà la seva muller, Francisca Garcia Soto, amb qui es casa i té sis fills i tretze nets.

Es fa famós pel seu paper en una epidèmia de febre groga que es va declarar a San Cristóbal Totonicapán els anys 1887 i 1888. El 1896 es desplaça a la regió de Suchitepéquez, per lluitar contra els brots epidèmics, concretament un de febre groga, en el qual es posa malalt. Passa la convalescència allotjat en una finca de la zona i les autoritats locals li demanen que s’instal·li al municipi de San Antonio de Suchitepéquez, on no hi ha metge. El Dr. Sardà accepta la invitació i obre un sanatori que ràpidament adquireix molta fama. Allí atén pacients de tot el país, inclús malalts d’El Salvador i del sud de Mèxic.

Segons les dades biogràfiques de la publicació “Semblanza” Sardà no cobra res als seus pacients, ni tan sols de les visites a domicili. Manté la seva família amb els beneficis de l’agricultura de la seva finca “Villa Gloria” al sud de San Antonio, on té el sanatori i també una farmàcia.

El 1905 és cridat a la ciutat de Zacapa per fer front a una epidèmia de febre groga, on van morir diversos metges. Sardà torna indemne i el president de la república Estrada Cabrera en compensació per la seva tasca i a petició de Sardà es construeix un ramal de ferrocarril que uneixi la població de San Antonio amb l’estació de Palo Gordo. A la vora de l’estació el metge i fa construir una farmàcia i l’Hotel Sardà, que va prestar servei fins al terratrèmol del 5 d’agost de 1942. El 1918 i 1919 combat l’epidèmia de grip espanyola per tot el departament de Suchitepéquez i la zona de Pamaxán.

A part de la seva tasca de metge i de lluita contra les epidèmies Sardà descobreix remeis per malalties diverses, com la bronquitis, l’alcoholisme i la impotència masculina, per la qual prescriu hidrat de terpina, amb el nom comercial de Cristerpina. També va instal·lar una fàbrica de sabó vegetal amb una fórmula creada per ell a “Villa Gloria”. És escollit alcalde de San Antonio en diverses ocasions. Cedeix a la població uns terrenys de la seva propietat per construir-hi una escola, que encara està activa i duu el seu nom Escuela de Varones “Dr. Narciso Sarda R”.

Narcís Sardà exerceix la medicina fins a la seva mort el 6 de novembre de 1937.