Galeria de metges

Fill d’Anselmo Casanovas i Periquet (1850-1928), nascut a Sort (Pallars Sobirà), però exerceix com a metge titular tota la carrera professional a La Pobla de Segur i a tota la contrada.

Lluís Casanovas cursa els quatre primers cursos de batxillerat a La Pobla de Segur i la resta a Lleida. Obté el títol de batxillerat a l’Institut de Lleida el 10 de juny de 1893. El 1895 ingressa a la Facultat de Medicina de Barcelona i el 18 de juny de 1901 obté la llicenciatura. El 1901, retorna a la seva vila natal per exercir la professió al costat del seu pare.

Viu la seva professió amb un gran sentit de la responsabilitat i profunda dedicació des de les primeres etapes del seu exercici i, això el va fer creditor de gran estima i respecte per part de La Pobla i comarca. “Senyor Lluís” o “metge Lluís” era com l'anomenaven a la vila.

El 1904 entra a formar part del Cos de Metges Titulars i continua exercint a La Pobla. Li és adjudicada una plaça com a metge de lliure activitat. El juliol del 1910 ingressa al Cos de Sanitat Exterior de la Marina Civil, però no pren possessió del càrrec.

Quan el seu pare compleix seixanta anys renuncia a la titularitat de la plaça, i el 14 de setembre del 1911 se li concedeix la plaça de metge titular a La Pobla de Segur.

El 1927 és nomenat sotsdelegat del districte mèdic de Tremp per a la Junta Provincial de Sanitat de Lleida. El 1931, li és reconeguda la condició d’Inspector Municipal de Sanitat i és nomenat inspector sanitari al districte de Tremp per la instaurada Generalitat a Catalunya, el 1933. Aquest mateix any és nomenat membre de la comissió per estudiar la reestructuració dels serveis sanitaris de Catalunya. Acabada la Guerra Civil, la comissió de depuració de les conductes social i polítiques del col·legi de metges l’exonera de responsabilitats.

L’agost de 1948, complida l’edat de setanta anys es jubila del càrrec de metge de la Seguretat Social i continua exercint com a metge particular fins al 1956, quan renuncia a l’activitat professional.

Mai ha militat en cap partit polític. De manera sistemàtica s’ha resistit a formar part de l’Ajuntament de La Pobla de Segur, però un cop jubilat, el Lluís Casanovas continua la tasca d’escriptor i portaveu de la vida i inquietuds de la vila, que publica a La Veu del Segre, periòdic de la ciutat de Lleida.

L’any 1902, el mossèn Antoni Maria Alcover, autor del Diccionari Català-Valencià- Mallorquí, el convida a col·laborar en el projecte. Treballa a recopilar i explicar el sentit etimològic i usual d’aquell nombre de mots més propis i característics de la parla pallaresa.

El 1907 és nomenat soci delegat del Centre Excursionista de Catalunya per la zona del Pallars. Lluís Casanovas forma part destacada del diari La veu del Pirineu, quan neix el 1914.

Activista cultural incansable accedeix a la presidència de la societat “El Comú de Particulars” l'any 1920, creada per formar el gust per la lectura, l’art, el cant, el teatre, la poesia, la tècnica aplicada a l’agricultura i als oficis artesanals. El 1921, la primera fita és la creació de la Biblioteca Pública del Comú i la segona és la construcció de la nova escola Col·legi Públic Els Raiers que s’inaugura el setembre de 1935. El 1944 promou la primera celebració de l’exposició de pintura “Saló del Pallars” que es repeteix de forma ininterrompuda fins a l’any 1958. El 1951 organitza el primer dels certàmens literaris-poètics a La Pobla i el 1953 la primera exposició filatèlica. El 18 de juny del 1958, quan té vuitanta anys, es fa la presentació pública del llibre “La Pobla de Segur: notes històriques” del qual n’era autor i fou la seva obra literària més important.

Casat amb Paquita Maluquer Malagarriga tingué sis fills, dels quals un, Ramon Casanovas i Maluquer (1911-1988) fou metge i exercí la professió a la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) i posteriorment a Barcelona i, el seu net Josep M. Casanovas Gordó metge pediatre a Barcelona.