Galeria de metges

És el primer professor de Gimnàstica de l’Institut de Lleida que obre les seves portes el 15 d’octubre de 1859. Abans, però, ja havia instal·lat un gimnàs que es trobava al mateix Estudi General de Lleida, a l’actual Edifici del Roser, al carrer Cavallers, i concretament al lloc on hi havia la capella. Tomàs Casals, que exerceix com a metge a Lleida des del 1847 -dos anys abans d’obrir el gimnàs- ja ofereix classes particulars de Gimnàstica al seu domicili i, probablement, també a la Casa de l’Església dels Dolors, al carrer dels Dolors, número 1. És, doncs, així que es pot situar cap al 1857, el que seria a Catalunya, la primera manifestació professional de la Gimnàstica impartida per un metge amb caràcter domèstic i privat.

Tomàs Casals és un bon coneixedor de la Gimnàstica i és al corrent del que succeeix arreu del país, una tasca que alumnes i altres professors valoraren molt significativament. Ell és l’autor d’uns articles sobre aquesta temàtica gens habituals a l’època que es publiquen a El Alba Leridana, una publicació que apareix del 1859 al 1860, que l’emparenten directament amb la campanya propagandística i reivindicativa de la gimnàstica, que el comte de Villalobos acaba d’iniciar a Espanya.

Una altra característica de Tomàs Casals és la seva profunda devoció religiosa. Així, el 1886, presenta un treball que dedica a Sant Tomàs d’Aquino a l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana i que resulta premiat. Es titula Excelencias, piadosa devoción y saludables frutos del Santísimo Rosario y consisteix en unes profundes reflexions sobre l’educació religiosa que ell anomena Ensayo histórico-religioso acerca de la influencia de la devoción del Smo. Rosario en el mejoramiento del individuo, de la familia y de la sociedad en general.

La influència de Tomàs Casals en la Gimnàstica lleidatana devia ser un bon referent a l’hora de conèixer els avantatges de l’educació física com a complement de la formació integral dels joves. Així mateix, cal pensar -que a nivell particular- Tomàs Casals utilitza la gimnàstica en les aplicacions mèdiques i terapèutiques. No sabem fins quan el professor donà aquestes classes a l’Institut. No obstant això, el 1875, Tomàs Casals encara disposa de la seva consulta particular davant del mateix Institut.