Metge rural de la Vall d’Aro, dedicat a la cura i estudi del malalt
Biografia
Nascut a l’Argentina, a Mendoza, de ben jove, ve a estudiar a Catalunya. Primer a Igualada i després, a Barcelona on cursa la carrera de Medicina i es llicencia el 1928. Del 1929 al 1932, s’està a l’Argentina, on torna a revalidar el títol i –tot i la seva joventut- Martí Casals ja és nomenat cap de Servei de Medicina de l’Hospital Carlos Ponce de Mendoza.
El 16 de març de 1934, Martí Casals arriba a Castell d’Aro per substituir el doctor Rubió. A partir d’aquest dia i durant més de trenta anys, el doctor Casals exerceix de metge del poble, al servei dels habitants de la Vall d’Aro dels pobles de Santa Cristina d’Aro, Castell d'Aro, Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols. També, visita a les masies de la contrada. A més, té residència i passa consulta a Sant Feliu de Guíxols. Se’l recorda sempre en bicicleta o en la motocicleta Guzzi, disponible a qualsevol hora del dia o de la nit, recorrent la Vall d’Aro amb la motxilla on hi duia els estris necessaris per afrontar -ràpidament i amb la màxima eficàcia- tot tipus d’emergències: reduir una fractura, fer una punció lumbar, resoldre un part complicat o practicar una petita cirurgia.
Pels seus serveis mèdics a l’Hostal de la Gavina de S’Agaró, Martí Casals coneix i visita mèdicament tot tipus de personalitats, des de membres de les cases reials europees a actors de cinema com Ava Gardner o John Wayne. Orgullós de ser un metge de poble, el doctor Casals tracta al mateix temps i sense cap mena de distinció social, tan persones d’ètnia gitana -aleshores una població nombrosa i pobra a la zona- com a intel·lectuals reconeguts com Santiago Pi Sunyer, Gaziel, Joaquin Ruíz Giménez, Pedro Laín Entralgo i molts altres que s’arriben a la Costa Brava en temps de vacances.
Són anys en què la tuberculosi fa estralls i encara no està comercialitzat l’antibiòtic que la neutralitza, l’estreptomicina. Alguns malalts de la comarca que pateixen la malaltia són traslladats a cases de pagès a la zona de Romanyà de la Selva perquè el seu clima ajuda els pacients a guarir-se. Aleshores, Martí Casals es converteix en un gran especialista en Pneumologia i, juntament, amb el farmacèutic guixolenc Narcís Ruscalleda equipen un laboratori, molt complet, que prepara un gran nombre de fórmules magistrals, avui encara vigents. La seva actuació permet que molts malalts no hagin de traslladar-se a Girona o a Barcelona.
Malgrat ser un metge de poble, el doctor Casals és conegut i reconegut per molts dels grans noms de la Medicina catalana com Josep Trueta, Antoni Puigvert, Agustí Pedro Pons, Pere Farreras Valentí, Jaume Pi Figueras, Jacint Reventós, Pere Piulachs i Ciril Rozman, entre molts altres. Algunes d'aquestes eminències mèdiques fins i tot li ofereixen, en més d’una ocasió, un lloc a les seves càtedres universitàries tot i que ell rebutja aquests oferiments sistemàticament. Una altra sòlida amistat, l'estableix amb el doctor Robert Reynolds Macintosh, el reconegut pare de l’Anestesiologia moderna.
El doctor Casals rebutja sempre integrar-se a la Seguretat Social. Ell defensa una medicina humanista que examina el pacient física i psicològicament, sense presses. Ell, tot sovint, utilitza les iguales com a forma de pagament i intercanvia els seus serveis mèdics per blat, patates, verdures, fruites i altres espècies.
Pels seus serveis mèdics a l’Hostal de la Gavina de S’Agaró, Martí Casals coneix i visita mèdicament tot tipus de personalitats, des de membres de les cases reials europees a actors de cinema com Ava Gardner o John Wayne. Orgullós de ser un metge de poble, el doctor Casals tracta al mateix temps i sense cap mena de distinció social, tan persones d’ètnia gitana -aleshores una població nombrosa i pobra a la zona- com a intel·lectuals reconeguts com Santiago Pi Sunyer, Gaziel, Joaquin Ruíz Giménez, Pedro Laín Entralgo i molts altres que s’arriben a la Costa Brava en temps de vacances.
Són anys en què la tuberculosi fa estralls i encara no està comercialitzat l’antibiòtic que la neutralitza, l’estreptomicina. Alguns malalts de la comarca que pateixen la malaltia són traslladats a cases de pagès a la zona de Romanyà de la Selva perquè el seu clima ajuda els pacients a guarir-se. Aleshores, Martí Casals es converteix en un gran especialista en Pneumologia i, juntament, amb el farmacèutic guixolenc Narcís Ruscalleda equipen un laboratori, molt complet, que prepara un gran nombre de fórmules magistrals, avui encara vigents. La seva actuació permet que molts malalts no hagin de traslladar-se a Girona o a Barcelona.
Malgrat ser un metge de poble, el doctor Casals és conegut i reconegut per molts dels grans noms de la Medicina catalana com Josep Trueta, Antoni Puigvert, Agustí Pedro Pons, Pere Farreras Valentí, Jaume Pi Figueras, Jacint Reventós, Pere Piulachs i Ciril Rozman, entre molts altres. Algunes d'aquestes eminències mèdiques fins i tot li ofereixen, en més d’una ocasió, un lloc a les seves càtedres universitàries tot i que ell rebutja aquests oferiments sistemàticament. Una altra sòlida amistat, l'estableix amb el doctor Robert Reynolds Macintosh, el reconegut pare de l’Anestesiologia moderna.
El doctor Casals rebutja sempre integrar-se a la Seguretat Social. Ell defensa una medicina humanista que examina el pacient física i psicològicament, sense presses. Ell, tot sovint, utilitza les iguales com a forma de pagament i intercanvia els seus serveis mèdics per blat, patates, verdures, fruites i altres espècies.
Exerceix la Medecina fins a l'any 1969 perquè la malaltia de Parkinson que ve patint, finalment, l’obliga a abandonar Sant Feliu per instal·lar-se a casa del seu fill i també metge, Pau Casals, a Barcelona on hi resideix fins a la seva mort el 1983.
El 2005, es crea l’Espai del Metge i de la Salut Rural a Sant Feliu de Guíxols, a partir del fons que conserva el seu fill i que es composa per més de 800 peces entre objectes mèdics de diferents especialitats, material de despatx i de desplaçament així com d’un ric fons documental. Es tracta d’un centre de referència de conservació i divulgació del patrimoni històric dedicat a la salut i la medicina del món rural.
El Dr. Martí Casals era un personatge emblemàtic de la Vall d’Aro, recordat i respectat per molta gent. Prova d’això ho són els dos carrers que porten el seu nom: un a Santa Cristina d’Aro i l’altre a Sant Feliu de Guíxols. Igualment, se li dedica el CAP Martí Casals de Santa Cristina d’Aro i, finalment, la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona.
PCC
