Metge català que exerceix pràcticament tota la vida al Perú on inventa diversos instruments mèdics
Biografia
Nét del metge de la Barceloneta Bonaventura Casals Oriol, fill i nebot, respectivament, del cirurgià de Barcelona Bonaventura Casals Anglí i del cirurgià d’Infanteria Militar Manuel Casals i Anglí, el jove Bonaventura és batxiller en Medicina el 1808 tot i que no es gradua en Medicina a Barcelona fins al 1816. El 1814, es troba el seu nom entre els alumnes de primer curs de l’Escola de Física Experimental de Barcelona i el 1817 ja és soci resident de l’Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona, institució de la qual el seu pare ha estat un dels fundadors. El 1819 guanya per oposició la plaça de “metge de casa” de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. L’any següent, és nomenat vocal de la Junta de Sanitat del Principat de Catalunya i de les Illes Balears. El mateix any 1820, Bonaventura Casals d’Echauz s’ofereix per anar voluntàriament a Son Servera i Artà on exerceix una important tasca durant l’epidèmia de pesta que pateix Mallorca, actuant com a inspector general de les poblacions empestades.
Bonaventura Casals és nomenat protometge honorari de l’Exèrcit l’any 1821 i passa a protometge de l’exèrcit d’Ultramar el 1823. A principis de l’any següent, marxa a Amèrica a causa de la seva vinculació amb el liberalisme, que l’obliga a l’exili. Durant un temps és sagnador supernumerari del navili Asia. S’estableix a Arequipa, al Perú, on durant quasi quaranta anys exerceix de metge. És al Perú on se li desperta un gran interès per l’Homeopatia, disciplina que cultiva i de què n’és un gran defensor. També, de la Botànica, especialment, per l’ús de les plantes medicinals. Allà, rep el nomenament d’“inspector general de plantes i altres substàncies medicinals del Perú”.
Torna a Barcelona el 1863, pocs mesos abans de morir, i continua exercint com a metge. A la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, Casals d’Echauz dóna una conferència poc després del seu retorn a Catalunya per presentar diversos aparells de la seva invenció com, per exemple, el “casalímetre”, una màquina pneumàtica exploradora amb la qual aporta una nova explicació a les teories de la inflamació, que Casals atribueix a la paràlisi de la nutrició. També, dissenya el “casalimagnes” que és un aparell amb el qual reconeix els fluids nerviosos, el “ casaloscopi” que serveix per saber quin fluid orgànic falta al cos i el “casalífon” que, segons explica, a partir de la detecció de sons per part del pacient, permet detectar quina part del cos està malalta. També són un invent de Casals les “proves de la pressió digital” amb les que pot fer diagnòstics sense tenir cap altra dada i així donar un medicament que va directament al punt de l’organisme que està malalt.
Quan es publica l’obra més important de Bonaventura Casals i d’Echauz el 1864, sembla que fa pocs mesos que ell ja és mort. Aquesta obra La única anatomía fisiólogo-patológica fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano ó la filosofía de la organización de éste, dedicada a la reina Isabel II de Borbó, recull tres discursos propis -el que hem esmentat a l’Acadèmia i dos a la Sociedad Hahnemanniana Matritense- en un dels quals descriu detalladament els aparells de la seva invenció i altres que havia modificat.
EGP-JEB
