Galeria de metges

Fill d’una família de comerciants graners de Manresa, el seu pare Antoni Ribas Grau és regidor i primer tinent d’alcalde d’Hisenda del primer Ajuntament republicà. Dídac Ribas fa els primers estudis al Xalet de la Casa Caritat i a l’Escola de Sant Domènec i el batxillerat a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, titulant-se el 1940. Després, estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1947 amb premi extraordinari. Seguidament, el 1950 a Madrid, es doctora amb una tesi sobre la triquinosi.

D’estudiant, el 1942, Dídac Ribas Mujal, entra com alumne intern a la càtedra d’Histologia i Anatomia Patològica que ocupa interinament Diego Ferrer de la Riva fins que la guanya a Cadis el 1948 i és substituït pel professor Sánchez Lucas, que serà el seu director de tesi i qui li recomana que ampliï estudis a l’estranger quan ja és professor ajudant de classes pràctiques. El 1954, se’n va a fer una estada a la Universitat de Kiel amb Wolfgang Bargmann, expert en la recerca sobre la innervació de la hipòfisi en relació a la neurosecreció. El 1958 i el 1964, fa dues estades d’ampliació d’estudis més per aprendre tècniques de microscòpia electrònica. També, el 1962, s’està una temporada com a professor visitant, convidat pel professor Raul Marcial Rojas a l’Escola de Medicina de San Juan de Puerto Rico, i, en aquest temps, escriu el capítol de Triquinosi en el llibre de Rojas sobre malalties parasitàries.

A la tornada d’Alemanya, Ribas Mujal reprèn el càrrec de professor adjunt de la càtedra d’Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina de Barcelona, que exercia des del 1951. El 1960, guanya l’oposició a la càtedra d’Histologia, Embriologia i Anatomia Patològica de Santiago de Compostel·la on també és director del Col·legi Major Francisco Franco des del 1966 al 1968. Seguidament, per concurs de trasllat, obté la mateixa càtedra de la Universitat de Sevilla el 1965 fins al 1970, que obté el trasllat a Barcelona i pren possessió de la càtedra d’Histologia i Anatomia Patològica en substitució del seu mestre. Mentre ha estat a la capital andalusa, és vicedegà de la Facultat de Medicina i, el 1971, és nomenat vicerector de la Universitat de Barcelona. L'any 1969, es desplaça des de Sevilla a Barcelona pràcticament cada setmana per assistir a les diferents reunions que es feien per crear el Servei d'Histologia i Anatomia Patològica de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Director de més de 25 tesis doctorals, de les quals 7 són mereixedores del premi extraordinari de doctorat, Ribas Mujal és un dels iniciadors dels estudis de microscòpia electrònica en histologia humana a l’estat espanyol i, entre les seves principals línies d’investigació, es troben l’estudi de la transmissió nerviosa de la placa neural, la patologia mamaria i la neurosecreció hipofisiària.

Generós amb els seus deixebles, s’esforça sempre perquè els seus alumnes aconsegueixin promocionar-se acadèmicament i aconsegueix que alguns d’ells guanyin una càtedra universitària. Durant la seva estada a Barcelona, Ribas Mujal té una influència decisiva en la divisió de la càtedra en tres disciplines: la Histologia, l’Anatomia Patològica i la Biologia Cel·lular.

Dídac Ribas i Mujal es casa amb Rosa Deix i Valls i té tres fills, dos dels quals han continuat la professió mèdica, especialistes en Estomatologia i Medicina del Treball respectivament: Joan i Olga Ribas Deix. L’any 1996, l’Ajuntament de Manresa ret homenatge al seu fill il·lustre i distingeix el doctor Ribas Mujal amb la Medalla de la Ciutat l’any 1996.