Galeria de metges

Biografia

Expert hematòleg, oncòleg mèdic, internista, i versat en genètica, en Manuel Ribas Mundó va tenir una brillant trajectòria científica, i ha estat un dels científics més ben formats del nostre país, amb una gran capacitat intel·lectual i de treball. Parla de manera fluida cinc idiomes és una característica més de les seves aptituds. De família de metges, el seu pare, Antoni Ribas i Casas, fou un otorinolaringòleg, i el seu avi, Manuel Ribas Perdigó, va ser president de la Reial Acadèmia de Medicina i adjunt amb el doctor Bartomeu Robert.

De la seva generació, és l’alumne amb més bona nota de batxillerat de tot l’Estat (Premi Extraordinari de Batxillerat, 1953). Fa la carrera de Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona, on és l’expedient més brillant de la promoció amb vint-i-cinc matrícules d'honor i el Premi Extraordinari de Llicenciatura. És ajudant de classes pràctiques a la Clínica Mèdica A del Prof. Agustí Pedro Pons. Llicenciat el 1960, fa la residència en Hematologia Clínica amb el Prof. Ludwig Heilmeyer a Freiburg im Breisgau (1963-1964), la residència en Medicina Interna a Zürich (1964-1965) i la residència en Hematologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, a l'Escola d’Hematologia Farreras Valentí (1966-1968). Durant aquests anys obtingué les beques Sandoz, March d’Investigació i Fulbright.

Les línies acadèmiques que guien la seva carrera van ser la docència en medicina interna, l'oncohematologia i la recerca clínica en leucèmies, limfomes i càncer de mama. L’interès en recerca científica comença amb cultius de leucòcits i estudis cromosòmics el 1964 amb els professors Labhart i Schmid (Zürich) i continua amb la tesi doctoral que li valgué el Premi Extraordinari de Doctorat (1967) i el Premi Ciutat de Barcelona d’Investigació (1968) per l'obra Cultivos de leucocitos 'in vitro'. Dinámica del cultivo, síntesis del DNA y estudios cromosómicos. El seu interès pel progrés de la recerca mèdica el porta el 1968 a Boston, per fer la Clinical and Research Fellow en Hematologia al Massachusetts General Hospital amb el Prof. W. Beck, on és instructor en dos cursos d'Hematologia a la Universitat de Harvard, fins al 1970.

De tornada a Barcelona s’integra a l’equip del Prof. Ciril Rozman de l'Escola d'Hematologia Farreras-Valentí. Crea la primera unitat d'aïllament de malalts immunosuprimits d’Espanya, i dirigeix la zona de reanimació hematològica (1972-1974). Va participar en més d'un centenar de transfusions de granulòcits en neutropènics amb la primera màquina a Espanya separadora de cèl·lules a flux continu IBM (1972-1974). És cap d’estudis de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona del 1971 a 1974 i dirigeix la Clínica Mèdica B, del Prof. Máximo Soriano, com a professor agregat de Patologia i Clínica Mèdiques.

El 1975 es centra en les noves tècniques de trasplantament de medul·la òssia i és el primer metge del país a fer una estada al Fred Hutchinson Cancer Research Center per aprendre de qui després va rebre el Premi Nobel, el Prof. Donnall Thomas, el mateix any que està al Stanford Medical Center amb els Prof. S. Rosenberg i H. Kaplan. El 1976 és nomenat Catedràtic Numerari de Patologia i Clínica Mèdiques a la Facultat de Medicina de la Universitat de Santiago de Compostela i cap de Departament de Medicina de l'Hospital General de Galícia a Santiago de Compostela. Va guanyar les oposicions a cap del Departament de Medicina de l'Hospital Son Dureta de Palma de Mallorca (1977) i cap de Departament de Medicina Interna de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (1977-2007), on va planificar i organitzar el departament de medicina. Al mateix temps va ocupar la Càtedra de Patologia i Clínica Mèdiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (1979-2007).

Cal destacar els seus estudis de laboratori sobre la síntesi d’ADN en leucòcits en cultius de laboratori i les investigacions sobre els limfomes no-Hodgkinians amb els professors de la Universitat d’Stanford, Saul A. Rosenberg i Henry Kaplan.

Ha estat secretari general de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, President de la Societat Catalana d’Hematologia i Hemoteràpia entre el 1987 i 1991, i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des de l’any 1993.

Casat amb l’Anna Bruguera Bellmunt, dels seus cinc fills, un d’ells ha seguit la nissaga de metges: Antoni Ribas Bruguera és un excel·lent investigador en la immunoteràpia contra el càncer, ha fet la seva carrera professional als Estats Units.

MBC