Galeria de metges

Fill d‘un capità d’Infanteria, que es troba destinat a les Filipines en el moment del seu naixement, Josep continua l’esperit militar del pare. Després de fer les primeres lletres i acabar el batxillerat a Lleida el 1898, ingressa a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo d’on surt amb el grau de tinent segon el 1900 amb destí al Batalló de Caçadors de Mèrida núm. 13 on només s’hi està un any. La seva residència la té establerta a Manresa. L’any següent, és destinat al Regiment de 'La Albuera' núm. 26, a Lleida, ja ascendit a primer tinent. L’any 1909, forma part del Regiment d’Arapiles que participa en diverses campanyes a l’Àfrica com en el combat que l’exèrcit espanyol té contra el marroquí a Taxdirt el 20 de setembre del 1909, actuació que li és recompensada l’any següent amb una Creu 1a al Mèrit Militar i distintiu vermell, pensionada, alhora que ascendeix a capità. El 1917, abandona 'La Albuera' i passa a la caixa de Tarragona núm. 7.

Arran del desastre militar de les tropes espanyoles al Marroc el 1909, Josep Martínez fa una crisi vocacional i decideix fer-se metge. Un temps després, sense abandonar l’exèrcit es matricula a la Facultat de Medicina de Barcelona on es llicencia el 1922. L’any 1917, essent estudiant quan és degà el Marquès de Carulla, rep el permís de les autoritats acadèmiques i militars per impartir classes de gimnàstica entre els estudiants en una aula de la Universitat.

El mateix any de llicenciatura, Josep Martínez torna a Manresa on fa de metge civil alhora que exerceix el càrrec de Comandant dels Sometents, cos del qual forma part des d’abans d’acabar la carrera com a capità a la mateixa plaça, el 1920. El 1924, al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa imparteix la conferència La Gimnàsia en la Escuela, que té un gran ressò a revistes com Pàtria, El monitor de Primera Enseñanza i El Magisterio Tarraconense.

El 1915, juntament amb el general Domènech Batet, escriu un estudi sobre un pla d’exercicis físics per a la tropa, de carácter cíclic i per a cada dia del mes, que és declarat d’utilitat a la IV Regió Militar, titulat Infanteria - La Albufera. Memoria de instrucción. Entre 1918 i 1919, el capità Josep Martínez és l’assessor tècnic de l’artiquecte Adolf Florensa, encarregat de la construcció del Camp d’Esports de Lleida, una iniciativa de la Joventut Republicana que s’esdevé el complex de cultura física de més envergadura de l’Estat amb instal·lacions d’un velòdrom, piscina, camp de futbol, pista de patinatge, frontó, camps de tennis, camps de tir, gimnàs i un parc infantil. Entre 1920 i 1924, Martínez Vallespí participa com a vocal en el projecte d’institucionalització de l’esport a l’esfera pública catalana, que pren el nom de Ponència d’Eduació Física de la Mancomunitat de Catalunya. Iniciada el 1921 i finalitza el 1924 quan s’imposa la Dictadura de Primo de Rivera. El 1926, és un dels membres fundadors i president de la primera Federació Catalana d’Atletisme de Lleida.

Home amb interessos humanístics, Josep Martínez és conegut amb el sobrenom d''Apòstol de la Seu Vella' per la seva incansable brega per aconseguir la restauració i la recuperació civil de la Seu de Lleida, que s’anava deteriorant any rere any des que va ser convertida en caserna militar l’any 1707. Quan el comandant s’hostatja a la Seu Vella amb les seves tropes, pren la iniciativa que els soldats l’ajudin en la restauració que ell mateix ha iniciat.

El 18 de juliol del 1936, essent tinent coronel d’Infanteria, és detingut i sotmès a detenció domiciliària pels oficials revoltants contra la República. Quan, Martínez Vallespí té notícia que el general Goded s’ha rendit, aconsegueix escapolir-se i es reuneix amb un grup de soldats que restableixen l’autoritat del Front Popular a Lleida impedint que prosperi el cop militar a Lleida. Aquest dia, per no aixecar sospites, el tinent coronel recorre els punts revoltats acompanyat d’un falangista, reparteix menjar i dóna ànims a les tropes alhora que pren nota dels militars afins als colpistes. L’endemà, el 20 de juliol, assumeix el Govern Militar de Lleida.

Ascendit a coronel l’any 1937 amb destí a les forces militars de l’Est de l’Exèrcit republicà, Josep Martínez Vallespí és nomenat assessor tècnic militar de les Comandàncies d’Educació Premilitar Nacional i Regional de Catalunya a partir de l’abril del 1938.

El 1939, amb la derrota de la República, Martínez Vallespí emprèn el camí de l’exili cap a França on, durant un temps, atén una consulta de Medicina General al Dispensari de la Creu Roja de la República espanyola a Tolosa. S’hi està uns anys fins que és admès en una residència per a intel·lectuals vora París on sembla que hi mor. No se’n tenen gaires notícies d’aquest exili. Alguns historiadors consideren Josep Martínez Vallespí una gran figura de la Guerra Civil que ha estat oblidada malgrat la seva destacada actuació en la fallida del cop d’estat a Lleida el 18 de juliol del 1936 i la seva insubornable fidelitat a la República. El 2006, es produeix un intent de recuperació per part de l’Ajuntament de Lleida amb l’edició del llibre 1936. Memòria d'un estiu, obra d'MA Bergés i JM Cazares , autors que en forma de còmic relaten -amb elements narratius històrics però també ficticis- els fets succeïts a Lleida l'estiu del 1936.