Un metge nord-català, catedràtic de la Facultat de Medicina de Perpinyà i autor d’una de les primeres obres de dermatologia que es coneix
Biografia
Neix mig segle després del Tractat dels Pirineus del 1659 pel que el Comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya passen a formar part de la corona francesa. Carrera és, doncs, un nord-català i, administrativament, francès. Per això, se’l menciona habitualment amb el nom transcrit a la francesa com Thomas Carrère.
Neix en el si d’una família de tradició mèdica, el pare és el metge Josep Carrera (1680-1735), professor de Medicina a la Universitat de Perpinyà, i la mare és Victòria Amanrich, filla de Cyr Amanrich que és també professor de Medicina d’aquesta universitat rossellonesa. Dos dels germans de Tomàs són també metges.
Abans d’estudiar Medicina, Tomàs Carrera estudia Teologia i arriba a rebre els ordes menors. El 1733, quan té dinou anys, es matricula a la Facultat de Medicina de Montpeller on probablement rep influències de metges interessats en la Botànica i en les malalties cutànies com François Boissier de Sauvages de la Croix i Jean Astruc.
El 1737, Tomàs Carrera defensa la seva tesi doctoral a la Facultat de Medicina de Perpinyà i, poc després, ocupa el càrrec de professor d’aquesta Facultat de la Universitat de Perpinyà on, el 1752, arriba a ser-ne el rector i on efectuarà diverses reformes encarades a revitalitzar una Facultat que, llavors, mostra una clara decadència.
Nomenat metge de l’Hospital Militar de Perpinyà el 1753, una de les actuacions de Tomàs Carrera és la inspecció de l’Hospital Militar de Cotlliure, centre del que s’havien rebut algunes denúncies per abusos. Atén també els soldats repatriats provinents de Menorca i, el 1763, gestiona la situació creada per una epidèmia de febres que omple l’Hospital de Perpinyà amb més de mil malalts i que produeix nombrosos contagis entre el personal sanitari.
L’any 1757, Tomàs Carrera ingressa com a membre a la Societat Reial de Ciències de Montpeller, el 1759, és nomenat delegat reial del Consell Sobirà del Rosselló i, dos anys més tard, és degà a perpetuïtat de la Facultat de Medicina de Perpinyà i protometge de la província del Rosselló.
Tomàs Carrera publica tretze tractats o dissertacions escrites en llatí o en francès. En destacarem les següents, publicades a Perpinyà: una sobre la tisi pulmonar del 1748, una altra sobre la generació humana i un assaig sobre les aigües medicinals de Nossa, a Vinça al Conflent, ambdós de 1754 i, també, un tractat sobre les aigües minerals del Rosselló del 1755, el primer que es fa sobre aquest tema. Escriu també una dissertació sobre hematoscòpia que es publica a Montpeller el 1759. Però, l’obra per la qual mereix ser recordat és pel Tractatus duo patologici, nempé de morbis puerorum et de morbis cutaneis, text que es publica en dos volums a Amsterdam el 1760 i del qual es conserva el manuscrit datat el 1748. Es tracta d’un llibre sobre malalties de la pell i dels infants que destaca per ser una de les primeres obres de Dermatologia que es coneixen.
Pel que fa a la seva vida privada, Tomàs Carrera es casa amb Joana Ruffat. El matrimoni té un fill, Josep Bartomeu Francesc, nat el 1740, que serà també metge d’anomenada i professor de la Facultat de Medicina de Perpinyà i que mor a Barcelona el 20 de desembre de 1802.
XSV
