Galeria de metges

Fill de Rossend Carrasco i de Magdalena Formiguera, són tres germans: Lluís, metge radiòleg (1888-1963), Manuel, polític i dirigent d’Unió (1890-1938) i Rossend, que acaba el batxillerat el 1908 i els seus estudis de Medicina a la Facultat de Barcelona el 20 de maig del 1914. Un any abans ja publica el seu primer treball sobre patologia de la tiroide. El 1915 es doctora amb la tesi sobre El esquema neutrófilo de Arneth y sus alteraciones en el hipertiroidismo. Es forma a l'Institut de Fisiologia de Barcelona, al costat del doctor Leandre Cervera i sota la direcció d’August Pi i Sunyer. És membre destacat de la Societat de Biologia de Barcelona.

El 1919, el doctor August Pi i Sunyer, invitat per la Institución Cultural Española, va a Buenos Aires i a Montevideo. En aquest viatge, l’acompanyen els doctors Cervera i Carrasco, qui es queda un temps treballant amb el doctor Ashre. Fruit d'aquesta estada, publica un treball sobre la dosificació de la glucosa en els diabètics. El mateix any 1920, també, publica Introducción al estudio de la Fisiología, amb pròleg del seu mestre Jesús M Bellido, qui diu que Carrasco és un home sincer, amant de l’estudi que solament desitja ser útil aportant un treball de recopilació i de crítica.

Del 1921 al 1922, gràcies a una beca de la Mancomunitat de Catalunya, fa una estada a la Universitat Harvard de Boston per estudiar amb Walter Cannon, qui el nomena Teaching Fellow del Departament de Fisiologia. Tots dos publiquen un article sobre la producció d'adrenalina per punció del quart ventricle. Carrasco, també, treballa al servei especial per a diabètics del New England Deaconess Hospital sota la direcció del Professor Joslin. Encara als Estats Units, assisteix a la reunió de la Federació de Societats Biològiques americanes a New Haven. En aquesta reunió, Banting i Best comunicaren els primers resultats de l'aplicació de la insulina en diabètics, hormona que havien aïllat un any abans treballant al laboratori de Macleod a Toronto.

A principis de setembre del 1922, de tornada a Barcelona, pensa en la possibilitat d’obtenir un extracte pancreàtic actiu com antidiabètic tot seguint el mètode utilitzat per Dalmau per obtenir secretina en pols. En col·laboració amb Pere González Juan, farmacèutic del Laboratori Municipal de Barcelona, prepararen alguns extractes amb els quals observen unes baixades significatives de la glucèmia en gossos normals en dejuni. Fruit d'aquestes investigacions a l'Institut de Fisiologia de Barcelona, Carrasco obté la primera insulina del país. Posteriorment, el 4 d’octubre de 1922, seguint la tècnica del professor Macleod, prepara i administra la primera injecció d’insulina a un diabètic humà: Francesc Pons, de 20 anys. Seguint la tècnica de Collip, és la primera vegada que es fa al continent europeu.

Rossend Carrasco reivindica per a l’Escola de Pi Sunyer, l’honor d’haver estat pionera en la preparació i utilització terapèutica de la insulina. La solvència científica del doctor Rossend Carrasco és determinant perquè Banting i Best deleguin el control de totes les insulines que es venen a Espanya a l'Institut de Fisiologia de Barcelona.

El 1924, publica Insulina. Estudio Fisiológico y Clínico. Aquest mateix any i fins al 1927, és director del 'Sanatori per a Diabètics', situat al carrer Negrevernis de la Bonanova a Sarrià. És el primer centre, amb caràcter de sanatori, que hi ha pel tractament de la diabetis a Catalunya. El 1927, Carrasco es fa càrrec del departament de Diabetis i Nutrició de l’Institut Policlínic Plató. És el diabetòleg català més important i reconegut arreu del món. A la col·lecció Monografies Mèdiques del març de 1927, publica La Diabetis. Estudi fisiològic i Clínic i, el 1929, La Diabetis. Tractament. L'any 1931, en un programa d'ampliació d'estudis de l'Institut Policlínic, Carrasco i Formiguera organitza un curs sobre Diabetis. En reconeixement indiscutible a la vàlua del doctor Carrasco en el terreny de la diabetologia, el 1933, quan s’estructura la Universitat Autònoma és nomenat professor agregat de la càtedra de Malalties de la Nutrició.

La significació política familiar, la Guerra Civil Espanyola i l'afusellament del seu germà Manuel, dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya, el juny de 1939, l’obliguen a exiliar-se a Mèxic, on és contractat com a professor de la Universitat de Puebla i de la Universitat Nacional Autònoma. Posteriorment, marxa a Veneçuela, per ocupar les càtedres de Fisiologia de Mérida, Maracay i, també, de la Universitat Central de Veneçuela (1963-1972).

Casat amb Núria Pi-Sunyer -filla del que va ser alcalde de Barcelona, Carles Pi-Sunyer- Rossend Carrasco i Formiguera torna del seu exili el 1970 i mor a Barcelona vint anys després als 98 d'edat. Es pot afirmar que és pioner en l’aplicació de la insulina i que la seva obra demostra una gran connexió entre la clínica i l’hospital.