Galeria de metges

Fill d’Eduard Amell i de Roser Sans, neix a Sitges però fa el batxiller a l’Institut de Barcelona on l’acaba el 1920. Seguidament, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on obté la llicenciatura l’any 1927. De seguida, obre la seva consulta privada al número 672 de l'Avinguda de José Antonio de Barcelona, actual Gran Via de les Corts Catalanes alhora que roman a la Facultat com ajudant de classes pràctiques fins al 24 de maig de 1934, moment en què guanya la plaça de professor adjunt a la càtedra de Patologia Mèdica del professor Pedro i Pons per concurs d’oposició.

Metge supernumerari de la Beneficència Municipal de Barcelona per oposició des del 1927 i Inspector Mèdic Municipal des del 1932, Amell és nomenat analista de l’Agrupació Facultativa de la Caixa de Previsió i Energia. Paral·lelament, treballa adscrit a l’Hospital Clínic, esdevenint cap del Laboratori de la Clínica Mèdica A que dirigeix Agustí Pedro Pons i, al mateix temps, esdevé cap del Dispensari de Pneumologia per designació directa.

Dotat d’una gran vocació docent i acadèmica, Agustí Amell, desenvolupa diferents activitats divulgatives. Conferenciant als principals fòrums culturals i socials des dels seus temps d’estudiant, entre els anys 1932 i 1936, és redactor en cap dels Annals de Medicina, del Butlletí de la Societat de Tisiologia i d'Acta Médica Ibero-Americana, són les principals revistes en què també publica els seus articles. Anteriorment, ho ha fet als Treballs de la Societat Catalana de Biologia i a altres publicacions fins a l’inici de la Guerra Civil. Després, cal esperar als anys 1950 perquè Amell torni a publicar. Així, el 1958, es doctora per la Universitat de Barcelona amb la tesi Cirrosis pulmonar. Su distinción de las formas de esclerosis pulmonar secundària que li dirigeix el professor Pedro i Pons.

Del 1936 al 1939, Agustí Amell presta serveis mèdics a la Creu Roja Espanyola, motiu pel qual obté la Medalla Plata. Acabada la Guerra, però, ha de passar el procés de depuració incoat pel Col·legi de Metges que conclou amb sanció d'inhabilitació i li comporta la pèrdua de tots els seus càrrecs, passant exclusivament a l’exercici privat fins al 1945, moment en què obté plaça d’especialista de Pulmó i Cor al SOE. El 1943, patenta un aparell mecànic de transfusió de sang.

Premi de Medicina de l’Ajuntament de Barcelona i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Sevilla, Agustí Amell i Sans és membre del Sindicat de Metges de Catalunya, elegit vocal de la Secció Comarcal de Barcelona-Ciutat i de la Secció d’Interessos Professionals. Molts anys després, esdevé tresorer de la Secció de Metges del 'Seguro Obligatorio de Enfermedad' (SOE).

L’any 1947, el doctor Amell Sans és un dels membres fundadors del Centre de Recuperació i Investigacions Submarines (C.R.I.S), institució que, des dels seus inicis, es relaciona amb la història de la Medicina Subaquàtica de Catalunya, matèria en què Agustí Amell n’és un expert. És, a més, un gran aficionat al teatre i actua com actor amateur en diverses obres que es representen a Sitges.

Del casament del doctor Amell amb Josefina Amell Cardó -cosina llunyana del pneumòleg- neix Francesc Xavier Amell i Amell, metge com el seu pare.