Galeria de metges

Neix a Torroella de Montgrí, estudia a la Universitat de Cervera i es doctora en medicina a la Facultat de Montpeller, un dels centres europeus més reconeguts de l’època, el 1827 amb un treball titulat “Idée sur le corps de l’homme”. Posteriorment, revalida els seus estudis al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. El 1834, participa en unes oposicions a la càtedra vacant de la Facultat de Medicina de Barcelona, tot i que finalment no hi és designat.

Casellas s’estableix a Riudaura, a prop d’Olot, on exerceix com a metge durant prop de tres dècades. És anomenat sotsdelegat jurat i es converteix en una figura central de la sanitat local. Simultàniament, ocupa el càrrec de metge administrador de l’Hospital de Sant Jaume d’Olot, des d’on desplega una intensa activitat clínica i d’observació sanitària, a més és l’introductor de l’anestèsia a la zona. Exerceix amb vocació i rigor en un context històric complex, marcat per les freqüents epidèmies i les limitacions de la medicina d’aquell temps. El 1854, fa de director efectiu de la Junta de Sanitat formada per vuit metges, entre ells Pau Estorch Siqués, per fer front a l’epidèmia de còlera.

Amb un perfil de metge erudit i d’una gran capacitat descriptiva, deixa un llegat científic notable. Va col·laborar a la revista La Abeja Médica i va publicar diversos treballs que encara avui tenen valor històric i documental. Entre els més rellevants, destaquen “Observación de una caída de pies con luxación del derecho y fractura del peroné, etc., que después de la amputación terminó por la muerte” (1848); “Relación de la enfermedad que privó de la existencia al Dr. D. Francisco Bolós” (1845), i “Descripción de la enfermedad epidémica observada en Olot en 1846”, un estudi detallat sobre els efectes devastadors d’una epidèmia a la ciutat.

La seva obra més ambiciosa, presentada a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, és “Ensayo topográfico-filosófico-médico o sea reseña circunstanciada de la localidad y los habitantes de la M.L.V. de Olot” (1849), on combina l’observació mèdica amb la descripció geogràfica, social i cultural de la ciutat. El text és una mostra del seu pensament humanista i la seva voluntat de comprendre la salut de les persones en relació amb el seu entorn.

Casellas també demostra sempre una gran implicació personal amb els seus pacients i amb la comunitat. Mor l’1 de maig de 1863 a Riudaura, víctima d’una epidèmia de tifus que combatia des de la primera línia. Aquesta mort en servei simbolitza el seu compromís ètic i professional.

El 2007, la ciutat d’Olot el recorda amb un carrer que porta el seu nom al barri dels Desemparats, com a homenatge a la seva tasca assistencial i al seu llegat intel·lectual. La seva figura representa el metge compromès, observador i erudit, fidel al seu temps, però amb una mirada que transcendeix l’actualitat immediata per construir un coneixement al servei de la societat.