Galeria de metges

Neix en una família barcelonina benestant. Cursa els estudis primaris a l’Institut Barcelonès, un dels col·legis més moderns de l’època que oferia un currículum amb elements d'utilitat professional (idiomes moderns i ciències experimentals) al costat de gimnàstica, música i ball. Batxiller en filosofia el 1849 i en farmàcia el 1854. Durant la tercera epidèmia de còlera (1854) fa pràctiques amb el farmacèutic Josep Oriol Farreres. Roca acaba decebut per l’escassa efectivitat dels tractaments de l’època amb làudan, èter sulfúric i sagnies per guarir el còlera. Es llicencia en farmàcia a Barcelona el 1856. L’afany de millorar l’atenció dels pacients el porta a cursar també el batxillerat de medicina que finalitza a Barcelona el 1862. Es trasllada a Madrid on es llicencia en medicina el 1863. Inicia una pràctica assistencial, tant entusiasta com intermitent, a la ciutat comtal que alterna amb activitats pròpies d’un pensador polític. És membre de l’Acadèmia Medico-Farmacèutica i soci honorari del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. Publica articles científics a Revista Farmacéutica Española i a El Compilador Médico. Participa en el Congrés de Ciències Mèdiques de 1888.

Roca combina la pràctica clínica amb una llarga i intensa trajectòria com pensador polític i ideòleg d’un catalanisme federalista d’esquerres, prou avançat per la seva època, i s’afilia al Partit Republicà Federal. Autodidacta en el terreny ideològic i, inicialment, se situa en el camp federalista, democràtic i republicà. Des d’aquests postulats difon les seves idees i teories en articles i en tertúlies literàries. S’identifica amb el sector intransigent del partit i col·labora, en qualitat d’escriptor i periodista en diversos diaris federals de Barcelona i Madrid. A Madrid escriu a La República Ibèrica i a Barcelona a La Publicidad.

Més endavant les seves idees evolucionen cap a postulats més radicals, plenament independentistes i revolucionaris, recollint el pensament dels socialistes europeus i dels federalistes catalans. Col·labora amb diaris com La Renaixensa i La Ilustració Catalana. És membre del Primer Congrés Catalanista de 1880 i signa el missatge a la Reina regent Maria Cristina en el qual es demana autonomia per a Catalunya (1888). Entre 1885 i 1891 es redactor de L'Arch de Sant Martí, on escriu articles d'actualitat i de reflexió defensant 'el patriotisme social', precedent del nacionalisme d'esquerres actual i l'abril de 1886 redacta i encapçala les 6000 firmes del Missatge d'Adhesió al Poble Irlandès. En aquells articles és el primer a parlar —des del Principat— dels Països Catalans, el primer a fer una completa i profunda teorització sobre la República Catalana, el primer a realitzar una descripció de la teoria de l’alliberament nacional i el primer a dissenyar—amb més o menys encert— una estratègia política per proclamar

un estat català independent i federat amb Espanya. Aquests postulats serien el fonament de l’estratègia emprada per Macià per proclamar la República Catalana l’any 1931.

El 1878, a causa de l'article “Dos procediments per a l'emancipació” fou acusat de delicte de rebel·lió per mitjà de la impremta i empresonat durant un curt període de temps. El 1886 es dicta una nova ordre de presó contra ell per l'article “Ni espanyols ni francesos” i ha d'anar de nou a tribunals. Escriu la seva obra pòstuma “Galería de catalanes ilustres. Bosquejos biográficos” que acaba i publica Josep Coroleu (1894).

Josep Narcís Roca i Ferreres mor a 56 anys a causa d'una llarga malaltia.