Galeria de metges

Fill i nét de metges, segueix estudis de Filosofia al Seminari Conciliar de Lleida i, després, a l' Institut de Segona Ensenyança de la capital on obté el títol de Batxiller en Arts el 1845. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1852. Es doctora a Madrid el 1871 amb la tesi ¿Hay agentes farmacológicos capaces de sustituir a las emisiones sanguíneas cuando éstas se hallan plenamente indicadas?. Exerceix de metge a Lleida, on es distingeix en l’assistència a malalts amb còlera en les diverses epidèmies que es pateixen els anys 1854 i 1855.

Notable activista, Lluís Roca Florejachs és membre de nombroses corporacions culturals lleidatanes i cronista de la ciutat. Presideix l’Ateneu de Lleida, escriu el primer llibre sobre la Seu Vella i és el primer en reivindicar l’Estudi General de Lleida.

Lluís Roca és el primer poeta lleidatà en llengua vernacla del seu temps. Abastament guardonat com a poeta, comença la seva producció lírica a la publicació barcelonina El Trovador i, després, col·labora en altres publicacions de Lleida i Barcelona com Lo Gai Saber, Lo Escut de Catalunya i La Renaixença. La seva Oda a Lleida és considerada com l’inici de la Renaixença. Participa als Jocs Florals i és premiat vàries vegades -obté dos premis extraordinaris, quatre accèssits i la viola- i és mantenidor en dues ocasions. Roca Florejachs, relacionat amb les persones més destacades del mon cultural català, manté amistat amb Frederic Mistral, l’escriptor emblema de la Renaixença occitana.

El 1862, el costat de mossèn Josep Maria Escolà funda l’Acadèmia Mariana, que més tard convocarà uns certàmens de fama universal.

Encara jove, mor a Lleida el 1882. A la Plaça Noguerola de la seva ciutat natal, hi ha un monument erigit a la seva memòria. En l’acte de descobriment de l’escultura, l’alcalde va recordar que Roca i Florejachs va descriure l’arribada del ferrocarril a la capital del Segrià i, sobretot, va destacar com va saber compaginar el món de la ciència, les lletres, la poesia i la literatura en el sentit més ampli. L’any següent a la seva mort, Mossèn Escola edita el recull de poesies Corona Poètica en honor del M. Iltre. Sr. Dr. D. Luís Roca y Florejachs, 225 pàgines de poesia que li dediquen els poetes amics.