Galeria de metges

Neix a Barcelona en una nissaga de metges. El seu pare, metge militar, havia participat en la guerra de Cuba i va tornar a Espanya el 1898. Primer s’estableix a València i després a Barcelona, on és un dels pioners de l’especialitat d’otorinolaringologia (ORL) a Espanya.

Adolf Azoy cursa la llicenciatura de medicina a la Facultat de Medicina de Madrid. En acabar els estudis de medicina –amb un expedient brillant– s’especialitza en la mateixa disciplina del seu pare continuant una nissaga d’especialistes en ORL que segueix en generacions posteriors. Aconsegueix la plaça per oposició d’alumne intern de l'Hospital Clínico de San Carlos de Madrid. Imparteix classes pràctiques i teòriques a la Universidad Central, l’Institut Rubio i l'Hospital de la Cruz Roja de la mateixa ciutat. Torna a Barcelona i el 1929 s’incorpora a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat de Catalunya. Treballa amb Emili Mira en els primers anys de l'institut tot estudiant els problemes de la psicologia de l'audició.

Interessat en el món de l’aviació, obté el títol de pilot aviador a l’Escola Catalana d’Aviació. En començar la Guerra Civil, és mobilitzat pel Govern de la Generalitat com alferes metge pilot, el 25 de juliol de 1936. El mateix any organitza l’hospital de sang, com a annex a l’Hospital Clínic, a l’Escola del Treball del carrer d’Urgell. Azoy va desenvolupar diferents tasques per a la Generalitat de Catalunya, abans i durant la Guerra Civil, i va participar obertament amb donatius a les víctimes del feixisme, en acabar la guerra va ser depurat amb expedient al Col·legi de Metge de Barcelona, però finalment va ser absolt i continuar treballant sense dificultats a Barcelona.

Els anys quaranta i cinquanta del segle XX, mentre és responsable de la Secció de Neurootologia a l’Institut Neurològic Municipal, torna a col·laborar amb l’Institut Psicotècnic (que va canviar de nom diverses vegades, seguint els canvis polítics). El 1957, Adolf Azoy porta la secció d’audiometria, junt amb el seu fill, Adolf Azoy i Sabata. La seva muller, Lourdes Sabata i Figa, s’incorpora també a l’Institut, on treballa al Departament Psicomètric. En aquests anys és nomenat membre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i de l’Institut de Medicina Experimental de Barcelona.

En l’àmbit de la recerca, dues publicacions, de 1933 i 1934, i una comunicació a la Conferència Internacional de Psicotècnica a Praga, el 1935, divulguen els seus primers treballs. Les àrees, on centra inicialment la recerca són dues, d’una banda, l’estudi psicofisiològic de l’aviador amb especial èmfasi en la participació de l’òrgan de l’oïda i les vies vestibulars i, d’altra banda, la investigació sobre problemes psíquics de l'audició amb aplicació en el camp mèdic, logopèdic i el consell mèdic-pedagògic.

Fruit del seu entusiasta treball com a investigador és una extensa obra escrita entre les quals destaquen llibres com “Examen funcional auditivo” (1941), “El vértigo: estudio fisiopatológico” (1948), “Amigdalectomia” (1943, Cáncer de rinofaringe (1970).

En el camp universitari, Azoy accedeix el 1951 al grau de doctor amb la tesi doctoral “Aportación experimental sobre audibilidad normal y patològica”. El 1952 va obtenir, per oposició la Càtedra d’Otorinolaringologia de la Facultat de Medicina de Sevilla i opta a la vacant de la càtedra de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona quan el titular, Ferran Casadesús Castells, es jubila. Competeix amb Rosendo Poch Viñals, que era catedràtic de la Universitat de Granada, i finalment guanya la càtedra barcelonina, el 1954. Dirigeix la càtedra de la Universitat de Barcelona vinculada al Servei d’ORL de l’Hospital Clínic fins a la seva jubilació l'any 1971. Organitza aquest servei amb criteris més moderns i compagina la seva feina clínica i docent amb tasques de gestió hospitalària que inclouen la de secretari de la facultat de i la de director de l'Hospital Clínic (1967-1971).

El 1969 ingressa com a acadèmic a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona amb el discurs “Audiotrauma”. Exerceix com a secretari general adjunt d’aquesta organització entre els anys 1989 i 1983.

En jubilar-se de la seva càtedra el 1971, Azoy estudia la carrera de filosofia i lletres, aconseguint el doctorat amb la qualificació d’excel·lent cumlaude. Mor a Barcelona a 87 anys.