Galeria de metges

Fill i germà d'uns notaris barcelonins, es decanta per la Medicina i estudia al Col·legi de Cirurgia de Barcelona del 1835 al 1841 on es llicencia el 1848. D’immediat, ingressa al Cos de Sanitat Militar. El mes de febrer de 1850, recent tornat d’un viatge a Itàlia, obre un Curs d’Anatomia a la ciutat de Barcelona. El setembre d’aquest mateix any, per ordre reial com a primer ajudant metge del Regiment d’Infanteria de la Reina, és un dels metges que marxen a l’illa de Cuba com a professor del Cos de Sanitat Militar.

Destinat a l’Hospital Militar de L’Havana, a més fa de professor de Medicina i Cirurgia alhora que és director de l’establiment balneari de San Diego, centre termal dedicat al repòs i curació dels soldats ferits que fins a l’arribada de Pons Codinach a la direcció es troben en situació d’abandó. Ell decideix posar-hi ordre i definir científicament la composició i propietats de les seves aigües fins llavors molt contradictòries. Ell mateix ho explica un any després a Guia practica para el uso de las aguas minerales de San Diego de los Baños de la Isla de Cuba, obra on s’autodefineix com a persona de caràcter sever i inflexible en la moral mèdica i en l’exercici de la professió i conclou que aquests trets el duen a ‘’tenir a ratlla tothom sota els seus conceptes per obtenir els fruïts que es proposa”.

L’onze d’agost del 1852, amb motiu del desembarcament d’un vaixell dels EUA a 'Las Playitas', en col·laboració amb el també metge militar Domènec Gombau Llopis, ha d’organitzar un Hospital de Sang a Bahía Honda. El 1853, ostenta el grau de metge segon ajudant i supernumari. Més endavant, com a primer ajudant mèdic del Cos de Sanitat Militar, ha de prendre part en la Guerra de Santo Domingo però, el gener de 1864, se li concedeix un any de permís per refer-se d'una malaltia greu i ha de tornar a Barcelona. El 7 de juliol de 1865, considerant-lo curat, rep l’alta mèdica i el destinen a l’Hospital Militar de Barcelona.

Membre de les principals societats científiques d’aquell temps i distingit amb algunes creus de mèrit sanitari, Pons Codinach obté el premi del concurs del Ateneu Català de Barcelona per la seva obra Tratado completo teórico-práctico del vómito o fiebre amarilla, obra que es publica l’any següent a L’Havana.

Un any després, amb la intenció de refer la seva fortuna a base de recuperar l’antiga clientela privada, Antoni Pons torna a Cuba com metge militar però té la mala sort que quan arriba a l'Havana li reclamen judicialment un deute de 4.595 'pesos', valor d’uns subministraments fets a la 'Casa de Salud la Nacional', una clínica privada que havia fet fallida l’any 1856 amb un deute de 18.000 'pesos' i de la que ell n’era soci i un dels seus germans el director farmacèutic.

Antoni Pons Codinach passa per una sèrie de dissorts econòmics i manifesta unes alteracions mentals que, primerament, s’interpreten com intents d'eludir els seus deures al·legant malalties imaginaries -en una ocasió, ha de passar un mes arrestat al Castell del Morro- fins que a l'estiu de 1871, mor en plena demència a L'Havana.