Un psiquiatre seguidor de l’escola francesa de psiquiatria, amb una dedicació exemplar als seus malalts
Biografia
Assisteix com alumne als escolapis del carrer Còrcega, on fa el batxillerat, i a la Universitat de Barcelona on fa la carrera de medicina. És company de curs dels doctors Bel·larmí Rodríguez Arias i Emili Mira López, amb qui té una bona amistat, i segurament influeixen en la seva vocació per orientar-se cap a la psiquiatria. Quan acaba la carrera l’any 1917, obre una consulta per visitar pacients amb malalties mentals i obté per oposició una plaça de funcionari municipal.
El Dr. Pons s’interessa, quan va acabar la carrera, per la paràlisi general progressiva (PGP), com a etapa final de la sífilis, que era motiu d’ingrés hospitalari de gairebé la meitat dels malalts dels centres hospitalaris psiquiàtrics.
L’any 1932 comença els seus estudis de malarioteràpia en la sífilis terciària, amb un cultiu de plasmòdiums que li va aconseguir el seu amic Bel·larmí Rodríguez Arias, a qui li havia facilitat el Dr. Julius Wagner – Jauregg, neuròleg i psiquiatre austríac, que va rebre el premi Nobel de Medicina el 1927 pels seus estudis sobre la piretoteràpia.
A partir dels seus estudis presenta a Madrid la seva tesi doctoral l’any 1929, titulada “Contribución al estudio del tratamiento de la parálisis general por la malaria”. I el 1932 publica amb el Dr. Rodríguez Arias la monografia “Piretoterapia en neuropsiquiatria”, de la sèrie de Monografies mèdiques que dirigia el Dr. Jaume Aiguader. I entre altres publicacions el 1954 junt amb el seu fill Ricard Pons Bartran (1925-1998), també psiquiatre, la seva experiència en malalts amb PGP tractats amb penicil·lina i malarioteràpia.
El 1930 va ser nomenat metge de secció al Sanatori Psiquiàtric de Sant Boi del Llobregat al departament d’homes, càrrec que ocuparà fins a la seva jubilació. L'any 1936 fou nomenat cap de secció de l'Institut Psiquiàtric Municipal que el 1939 va anomenar-se Preventorio Psiquiátrico Municipal, on va arribar a ser director des del 1949 fins a l'any 1963, quan es va jubilar.
L’any 2000 rep un homenatge a l’Hospital Psiquiàtric de Sant Boi, el dia de la festa de Sant Joan de Déu, que es van complir cinquanta anys de la seva entrada com a metge a l’hospital, amb el que segueix estant vinculat afectivament malgrat la jubilació. En aquell acte es va revelar el paper que havia tingut el Dr. Pons i el seu company el Dr. J. Juncosa l’any 1936 que van salvar la integritat dels germans de l’orde de Sant Joan de Déu, els quals no van patir cap mal.
Josep Pons va tenir dues grans preocupacions com a metge psiquiatre: la 'preocupació assistencial', a Sant Boi i a l'antic Preventori Psiquiàtric, i la 'preocupació terapèutica' representada en tot classe de teràpies com són els banys, els bromurs, l'escopolamina, la piretoteràpia, el luminal. I després, les cures de son, el cardiazol, l'electroxoc, les cures insulíniques, etc.
Josep Pons es casa amb Pilar Bartran i té dos fills Maria i Ricard. Actualment, el Servei de Psiquiatria de l’Hospital Clínic atorga els Ajuts Pons Bartran i Pons Balmes, per impulsar projectes en l’àmbit de la salut mental.
FXBB
