Galeria de metges

El pare, Antoni Carreras Gayviso (+1921), era metge internista i la mare era filla del propietari de la Llibreria Verdaguer, punt de reunió de literats i prohoms de la Renaixença Catalana. De ben petit, el pare introdueix l’Antoni Carreras Verdaguer en un ambient de freqüents reunions socials amb amics i companys de professió, entre els quals es troben Lluís Celis i Pere Esquerdo. Estudia el batxillerat al Liceu Políglota, un dels centres més destacats en l’ensenyament secundari de la Barcelona de finals de segle XIX. Amb el títol de batxiller per l’Institut de Barcelona del 1909, passa a estudiar Medicina a la Facultat de la Universitat de Barcelona on es llicencia l’any 1914. Durant la carrera, té com a condeixebles Antoni Cortés Lladó, que serà un destacat cirurgià a Sevilla, i Manuel Dalmau, investigador prematurament desaparegut.

Llicenciat en Medicina, Carreras se’n va a Madrid per fer el curs de doctorat i aprofita per assistir a l’Hospital de Sant Joan de Déu al Servei de Juan de Azúa, fundador de la Societat Espanyola de Dermatologia. Llegida la tesi doctoral sobre Pseudo-peladas de Brocq (foliculitis esclerosas de Sabouraud) el 1915, aconsegueix una beca de la Junta d’Ampliació d’Estudis per sis mesos i marxa a l’Hôpital Saint Louis de París, meca de la Dermatologia mundial en aquells temps. Allà, es converteix en deixeble del professor Fournier, gran sifilògraf i primer catedràtic de Dermatologia. Després de París, abans de tornar a Barcelona, Carreras Verdaguer fa una estada a Zurich.

Ben aviat, Carreras Verdaguer es decanta per fer-se dermatòleg perquè el seu pare coneix la filla del conegut especialista Pau Umbert Corderas, que el convida a assistir a la seva consulta i s’ofereix per fer-li de mestre en Dermatologia. Un cop introduït en l’especialitat, Carreras Verdaguer considera el catedràtic de Dermatologia de la Facultat de Medicina de Barcelona, Jaume Peyrí Rocamora, com el seu mestre de referència, especialment, a partir que l’accepta com assistent al seu Servei. De fet, l’any 1917, Antoni Carreras és nomenat metge supernumerari del Dispensari Municipal de les Vies Urinàries, que encabirà les especialitats d’Urologia i de Sifiliografia i Dermatologia en aquest centre fins a l’any 1932, moment en què se separen les dues branques. El 1923, Carreras Verdaguer n’esdevé director i ho continua essent quan s’inaugura l’Hospital per a Malalts Sifilítics -especialment prostitutes malaltes- conegut com l’Hospital de la Magdalena de la Fundació Martínez Anido, ministre de Governació que determina la creació d’aquest centre sifilític al barri de la Sagrera de Barcelona. Anys més tard, s’acaba denominant simplement Hospital de la Lluita Antivenèria. En diferents períodes, Carreras fa compatible aquesta feina amb les visites a l’Institut de la Dona que Treballa de la Caixa de Pensions i, també, a l’Hospital de Nens de Barcelona. A més, a les tardes, té una consulta privada al carrer Consell de Cent on atén tota classe de patologies cutànies.

Més endavant, Antoni Carreras guanya l’oposició de metge del Servei de la Lluita Antivenèria Nacional (SLAN), càrrec que li ocupa tots els matins al Dispensari del Servei Municipal de Dermatologia del carrer Capellans, ocupació que li permet experimentar amb els nous productes que han anat apareixent pel tractament de la sífilis com, per exemple, els arsenicals que sintetitza el Laboratori del Dr. Esteve a Manresa.

Carreras Verdaguer és un dermatòleg tot terreny, expert en altres camps diferents de la Venereologia, matèria en què és una autoritat, molt actiu en reunions i congressos de l’especialitat. Entre d’altres, juntament amb Xavier Vilanova Montiu, és el representant de l’Ajuntament de Barcelona al VII i VIII Congrés Internacional de Dermatologia i Sifilografia que tenen lloc a Copenhaguen el 1930 i a Budapest el 1935. També, representa la ciutat en el Congrés de Dermatòlegs de Llengua Francesa que té lloc a Lió l’any 1934.

Acadèmic corresponent des del 1945, Antoni Carreras Verdaguer és elegit membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 1979 i llegeix com a discurs d’ingrés La Dermatologia en la medicina catalana. Contribució a la medicina mundial. Membre de nombroses societats científiques de l'especialitat, ja jubilat, és nomenat president honorífic de la Societat Espanyola de Dermatologia.

El doctor Carreras Verdaguer té, a més, un paper molt actiu en la vida musical de Barcelona. Casat amb Natàlia Granados, filla del compositor Enric Granados, s’ocupa de conservar el llegat musical del seu sogre des del 1928, arxiu que passa a constituir-se en el Dipòsit Antoni Carreras i Verdaguer de la Biblioteca de Catalunya l’any 1984. El doctor Carreras va tenir dos fills, el també dermatòleg Enric Carreras Granados (1927-2012) i Antoni, dedicat a la música.