Galeria de metges

Fill de Frederic Godàs i Legido, pedagog i dirigent històric d’Esquerra Republicana (ER) a Lleida i de Victòria Vila i Badia, filla de metge i la mestra que juntament amb el seu marit posa en marxa el Liceu Escolar de Lleida l’any 1910, col·legi basat en els principis de la pedagogia moderna que oferia tots els graus possibles d’educació a la ciutat de Lleida, des de primària fins a secundària, magisteri, música, gimnàstica, comerç, francès i dibuix alhora que era una escola nocturna per a adults, un projecte que era una novetat a Lleida. Un altre fill, Frederic Godàs Vila és mestre com els pares i esdevé el primer president de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana. Una germana, Elvira Godàs Vilà és una destacada pedagoga a Mèxic.

Enric Godàs Vilà es Llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona 1929 i com a mestre nacional l'any següent. Només acabar la carrera mèdica i especialitzat en Pediatria, comença a exerceix com a pediatra a l'Ajuntament de Lleida fins al 1936. Dirigeix el Dispensari i la Casa de Socors “Gota de llet”, creada per l’alcalde Humbert Torra Barberà el 1919. Com a metge municipal, a Godàs li correspon la inspecció mèdica escolar de la ciutat. El 1937, treballa a l’Hospital Intercomarcal, abans dit Provincial, com a cap de Pediatria.

Al llarg de la seva vida, Enric Godàs és detingut en diverses ocasions per raons polítiques. El 1929, ho és per un article publicat al setmanari L'Espurna i, el desembre de 1930, a conseqüència dels Fets de Jaca, quan els capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández provoquen l’alçament militar de la guarnició de Jaca els dies 12 i 13 de desembre de 1930, amb la pretensió de proclamar la república a Espanya. També, és empresonat a Lleida durant vint-i-cinc dies, pels Fets del Sis d'Octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclama l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola.

Durant la Guerra Civil, Enric Godàs és gerent i president de la Secció de Lleida del Col·legi de Metges de Catalunya. Presideix, també, la Joventut Republicana de Lleida. A més, el 21 de juliol de 1937, s'incorpora a l'Exèrcit Republicà al Cos de Sanitat Militar com a tinent-metge. És secretari tècnic de la Delegació de Lleida del Consell de Sanitat de Guerra i forma part del Grup del Tren Automòbil de l'Exèrcit de l'Est fins al final del conflicte. A la fi de la Guerra Civil, s'exilia a França i, primer, s’instal·la a Salses i, després, a Montalban on exerceix com a metge a l'Hospital de Refugiats Espanyols fins al 24 de maig que embarca a Sète a bord del Sinaia cap a Mèxic.

A Ciutat de Mèxic, Enric Godàs exerceix de metge fins al 1948 perquè es trasllada a Chile com a gerent d’una empresa suïssa de productes farmacèutics i, poc després amb el mateix càrrec a Veneçuela. A l’exili veneçolà, és un soci actiu i membre de la directiva del Centre Català de Caracas.

Casat amb Assumpció Beyà Pons, farmacèutica que és nomenada directora de la farmàcia espanyola de Mèxic DF, que formava part del Servei Sanitari creat per la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols (JARE) entre 1940 i 1942, constituïda per professionals espanyols arribats a l’exili mexicà.