Galeria de metges

Fill de Salvador Goday Nadal, comerciant de ferros a Mataró, i de Rosa Casals Barnadas, nascuda a Alella i mestra que juntament amb la seva germana regenten un parvulari de nenes a Mataró. El matrimoni té 5 fills: Francesca, la gran, el segon Josep -arquitecte noucentista i historiador de l'art que, entre altres edificis, s’encarrega de l’ampliació de la part nord del recinte de la Casa de la Maternitat, acabant el Pavelló Rosa el 1926 i el Blau el 1942. Teresa, la tercera filla, es casa amb el metge municipal de Mataró, Joaquim March, amb qui té tres fills i un d’ells és metge de l’Hospital de Mataró. La quarta és Maria Remei i, finalment, el cinquè és Salvador que només té disset anys quan mor el pare el 1911.

Salvador Goday que, estudia en l’Escola Pia Santa Anna de Mataró i s’examina de batxiller a l’Institut Provincial de Barcelona on obté el títol el 1910, manté des dels vuit anys el desig anunciat de ser metge. La fermesa de la decisió fa que la família es traslladi a Barcelona per agrupar els dos fills perquè el gran vivia en una pensió. El 1911, el seu germà Josep es llicencia en Arquitectura i Salvador es matricula a la Facultat de Ciències, pas obligat aleshores per poder accedir a les Facultats d’aquesta branca. Obté matrícula d’honor i, seguidament, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on, des del primer curs, obté matrícula d’honor en Anatomia Descriptiva, Fisiologia Humana i Tècnica Anatòmica. A més, per contribuir a les despeses, treballa d’ajudant de farmàcia fins al juny del 1915 perquè emmalalteix dels pulmons i, seguint els consells dels doctors Lluís Sayé i Jacint Reventós, es trasllada a un Sanatori de Davos, a Suïssa, on hi passa un any gràcies a l’ajut i companyia del seu germà Josep que aprofita per estudiar l’arquitectura de les escoles suïsses. Mentre, Salvador reposa alhora continua estudiant fins que queda curat.

De tornada, aprova les assignatures de cinquè curs entre juny i setembre del 1916 per obtenir la llicenciatura en Medicina i Cirurgia el 1917. S’instal·la al pis que el seu germà té a la Plaça d’Urquinaona però aviat queda petit perquè hi ha de viure ell amb el seu germà, la dona i els sis fills del matrimoni. Com que els despatxos d’arquitecte i metge volen espai, troben un habitatge al segon segona del número 20 del carrer Girona que té 18 habitacions, un edifici obra de Sagnier, on poden establir els seus despatxos professionals.

Ajudant de Ricard Zariguiey amb qui s’especialitza en Pediatria a la Casa de Maternitat de Les Corts, centre on guanya les oposicions a una plaça de metge numerari de la Secció d’Expòsits. El 1921, Salvador Goday es col·legia professionalment a Barcelona al mateix temps que ha guanyat el concurs per una plaça de metge numerari de l’Institut de Beneficència de l’Ajuntament de Barcelona que ocuparà fins a la seva mort. A més, és metge de la Clínica Maternal de Santa Madrona de Barcelona, ubicada al número 300 del carrer d’Aragó cantonada amb el Passatge Méndez Vigo, integrada des del 1920 a l’Institut de la Dona que Treballa on comparteix quadre facultatiu amb Soler Dopff, Dexeus Font, Viscasillas Garcia, Balanzó Cabot, Soler Juliá o Wemberg, entre altres.

Treballador infatigable, Salvador Goday no sols es dedica a l’activitat assistencial que compleix a la Maternitat, a la Clínica Santa Madrona i a la consulta privada on té una nombrosa nòmina de pacients que visita amb l'ajuda Emili de Balanzó, un dels seus deixebles. A més, Salvador Goday té temps encara per dedicar-se a la preparació de diversos treballs i conferències.

La família Balanzó recorda que durant una visita que fa la família a casa del doctor Goday –que sobre una taula hi tenia un retrat del violoncel·lista català Pau Casals-, Goday explica als nens que “aquest senyor és el músic Pau Casals. Jo també em dic Casals, però sense música”. Estudiós del romànic, per influència de les descobertes del seu germà Josep, coneix molt bé tota Catalunya i tota la península ibèrica. En una conversa que recorden els fills, Salvador Goday té amb Emili Balanzó al Santuari del Miracle, al Solsonès, Salvador Goday li comenta a Emili de Balanzó la grandesa i bellesa del paisatge afegint que 'hi ha dues fantàstiques Catalunyes, la de la terra i la del cel. Una des les coses que més m’agraden es veure passar els núvols admirant les seves formes sempre canviants. Ara mateix, aquella d’allà, no li sembla un bust de dona...?'.

Membre del Sindicat de Metges de Catalunya des del 1924, Salvador Goday participa al V Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana del 1923 amb una conferència sobre l’hospitalització dels nens de pit a Catalunya mentre que, en el VI Congrés del 1930, presentà dos treballs conjunts, un sobre mortalitat fetal i infantil a Catalunya mentre que l'altre tracta la mortalitat dels nens abandonats. A la Maternitat, Salvador Goday comparteix activitat organitzativa i pediàtrica amb August Brossa mentre que en l’àmbit ginecològic, inicialment, té al seu costat Santiago Dexeus. Més endavant, durant els anys 1930, ingressen al Servei deixebles com Martí Carbonell-Juanicó i Emili de Balanzó.

L’any 1926, juntament amb August Brossa i Joan Casasayas, tenen la idea de formar un grup de pediatres al marge de la Pediatria oficial quei es concreta amb la fundació de la Societat Catalana de Pediatria (SCP) el 14 de maig del mateix any. Assumeix la la presidència Manuel Salvat mentre que Salvador Goday és vocal bibliotecari. Quan esclata la Guerra Civil, la presidència de la SCP del bienni 1936-1937, l’ostenta Salvador Goday tot i que amb escassa activitat a causa del conflicte bèl·lic. Després, represa l’activitat acadèmica, torna a assumir la presidència de la Societat durant el curs 1943-1944.

En l’article necrològic de Salvador Goday que escriu Martí Carbonell-Juanicó, el defineix “com a profundament preparat, especialment en la patologia del lactant, els trastorns nutritius i les malalties infeccioses i la dietètica. Avançat a la seva època en molts aspectes com, per exemple, quan preconitzava fer servir pocs productes dietètics tant per al nen sa com per al malalt. Com a degà de la Beneficència Provincial, va deixar plasmat en reglaments i dictàmens, orientacions sota el profund coneixement dels problemes benèfics provincials. En tota actuació va deixar mostres del seu talent, equanimitat, perícia i sobretot de la seva gran bondat. L'aspecte social de la mare soltera i del nen abandonat ocupaven la seva atenció preferentment. Somiava amb un Institut de Puericultura modèlic en els seus aspectes assistencial, científic i social”.

Salvador Goday, a més de la seva passió per la Maternitat, va tenir altres grans afectes i, especialment, pel seu germà Josep, mort d’un infart el 1936. La seva compenetració era admirable, compartint les inquietuds intel·lectuals, polítiques, artístiques i viatgeres en una insuperable comunió espiritual. Mort el germà, Salvador Goday es fa càrrec de la seva vídua i dels nebots.