L'iniciador d’una saga d’oftalmòlegs
Biografia
Fill de Josep Antoni Barraquer i Roviralta, catedràtic d’Oftalmologia i fundador de la nissaga. Llicenciat en Medicina a Barcelona el 1907 i doctorat a la Universitat Central de Madrid el 1908 amb la tesi Dacriocistis. Es forma en altres matèries en centres de Barcelona com l’Escola d’Arts i Oficis, l’Institut General Tècnic i el Laboratori Químic Farmacèutic.
Primerament, col·labora amb el seu progenitor i després s’acaba de formar a París i Montpeller. Oftalmòleg de l’Hospital de la Santa Creu, és professor a la càtedra del seu pare des del 1909 a 1916, moment en què és nomenat professor auxiliar. El 1917 presenta a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona la seva nova tècnica operatòria de succió del cristal·lí mitjançant la ventosa d’un erisífac, aparell inventat per ell mateix. Difon aquest procediment revolucionari, s'implanta a tot el món i es conegut com a “tècnica Barraquer”. El 1918 és professor honorari de l’Institut Rubio de Terapèutica Operatòria de Madrid. Jubilat el pare el 1919, ocupa interinament la seva càtedra fins al 1922, moment en que per reconeixement de mèrits se'l nomena catedràtic titular d'Oftalmologia de ple dret . El 1928, organitza el Servei d’Oftalmologia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
L’any 1925 és un dels creadors de la Sociedad Oftalmológica de Barcelona. És nomenat president de la Societat Catalana d'Oftalmologia el 1929 i, també, el 1939. El 1933, la Facultat de Medicina de Barcelona el designa professor lliure d’Oftalmologia. Des del 1939 fins a 1942, Ignasi Barraquer dirigeix i organitza el Dispensari Oftalmològic de la Creu Roja de Barcelona. Acabada la Guerra Civil, el 1939, reprèn la construcció de la Clínica Barraquer i la inaugura el 1941 i, el 1947, funda l’Institut Barraquer. També, crea la seva revista, que, inicialment, es titula Estudios e informaciones oftalmológicos i, més tard, Anales del Instituto Barraquer. Els centres en què visita Ignasi Barraquer s'esdevenen pol d’atracció de pacients de tot el món. També, de metges dels cinc continents per rebre formació.
Al llarg de la seva vida, Ignasi Barraquer demostra el seu esperit emprenedor i innovador creant diverses tècniques, aparells i instruments. Amb la seva esposa Josepa Moner té set fills, dos dels quals seguiran la nissaga de l’especialitat: Josep Ignasi Barraquer Moner (Barcelona, 24/01/1916 - Bogotà, 13/02/1998) i Joaquim Barraquer Moner.
Primerament, col·labora amb el seu progenitor i després s’acaba de formar a París i Montpeller. Oftalmòleg de l’Hospital de la Santa Creu, és professor a la càtedra del seu pare des del 1909 a 1916, moment en què és nomenat professor auxiliar. El 1917 presenta a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona la seva nova tècnica operatòria de succió del cristal·lí mitjançant la ventosa d’un erisífac, aparell inventat per ell mateix. Difon aquest procediment revolucionari, s'implanta a tot el món i es conegut com a “tècnica Barraquer”. El 1918 és professor honorari de l’Institut Rubio de Terapèutica Operatòria de Madrid. Jubilat el pare el 1919, ocupa interinament la seva càtedra fins al 1922, moment en que per reconeixement de mèrits se'l nomena catedràtic titular d'Oftalmologia de ple dret . El 1928, organitza el Servei d’Oftalmologia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
L’any 1925 és un dels creadors de la Sociedad Oftalmológica de Barcelona. És nomenat president de la Societat Catalana d'Oftalmologia el 1929 i, també, el 1939. El 1933, la Facultat de Medicina de Barcelona el designa professor lliure d’Oftalmologia. Des del 1939 fins a 1942, Ignasi Barraquer dirigeix i organitza el Dispensari Oftalmològic de la Creu Roja de Barcelona. Acabada la Guerra Civil, el 1939, reprèn la construcció de la Clínica Barraquer i la inaugura el 1941 i, el 1947, funda l’Institut Barraquer. També, crea la seva revista, que, inicialment, es titula Estudios e informaciones oftalmológicos i, més tard, Anales del Instituto Barraquer. Els centres en què visita Ignasi Barraquer s'esdevenen pol d’atracció de pacients de tot el món. També, de metges dels cinc continents per rebre formació.
Al llarg de la seva vida, Ignasi Barraquer demostra el seu esperit emprenedor i innovador creant diverses tècniques, aparells i instruments. Amb la seva esposa Josepa Moner té set fills, dos dels quals seguiran la nissaga de l’especialitat: Josep Ignasi Barraquer Moner (Barcelona, 24/01/1916 - Bogotà, 13/02/1998) i Joaquim Barraquer Moner.
Objecte de nombrosos homenatges al llarg de la seva vida, el 1961, Ignasi Barraquer i Barraquer és distingit amb la Medalla d'Honor del Servei d'Extinció d'Incendis en agraïment a l'atenció que gratuïtament presta durant anys als bombers de Barcelona. El 1963, rep la insígnia d'Oficial de la Legió d'Honor de França mentre que el govern espanyol, que anys abans ja el distingeix amb la Medalla del Mèrit del Treball i la Gran Creu de l'Orde de Sanitat, un any abans de la seva mort el distingeix amb la Gran Creu d'Alfons X El Savi. També, l'Ajuntament de Barcelona, en vida li lliura la Medalla de la Ciutat de Barcelona i, pòstumament, erigeix un monument a la seva memòria i li dedica la Plaça Doctor Ignasi Barraquer.
LGS
