Galeria de metges

Nét de Lluís Barraquer Roviralta, considerat el fundador de la Neurologia com especialitat mèdica a Catalunya i fill de Lluís Barraquer Ferré, també neuròleg a qui succeeix en la direcció del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Acabada la guerra civil, obté el títol de batxiller i comença Medicina a la Universitat de Barcelona on rep les classes de Neurologia de Carlos Oliveras de la Riva, a qui sempre recordarà amb molt d'afecte i admiració.

Acabada la carrera el 1947, Barraquer Bordas passa un any treballant a l’Institut Neurològic Municipal amb els doctors Belarmino Rodríguez Arias i Cristóbal Lamotte de Grignon alhora que continua formant-se amb el seu pare a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Més endavant, del 1972 al 1977, Barraquer Bordas esdevé director del Servei de Neurologia d’aquest hospital i, ja jubilat, és nomenat director honorari.

Del 1950 al 1967, dirigeix el Dispensari de Neurologia a la càtedra de Patologia General. Primer, amb Joaquim de Nadal. Després, amb el professor Arturo Fernández Cruz. No fa estades perllongades fora de Catalunya però Barraquer Bordas considera que els doctors Van Bogaert d’Anvers, Julián de Ajuriaguerra de Ginebra i Denny-Brown de Boston són com els seus mestres “a distància” perquè manté amb ells un estret contacte epistolar durant anys. De Ajuriaguera és el director de la seva tesi doctoral sobre apràxia constructiva que llegeix a la Universitat de Navarra el 1966.

Barraquer Bordas inicia la seva carrera docent a la Universitat de Navarra on és nomenat professor extraordinari de Neurologia el 1967 i, també, de Neuropsicologia el 1987. Però, ja és profesor quan es crea la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1968. Ell té l’encàrrec de dirigir un programa d’ensenyament “longitudinal” de Neurologia, passant des de la Fisiologia a la Patologia Mèdica i per la Patologia General. El seu mètode de coordinació de tots els ensenyaments de Neurologia al llarg de tota la carrera es manté durant bastants anys amb uns resultats docents molt estimables. Primer, és nomenat professor agregat i, després, catedràtic honorari de Neurologia.

Autor d'una producció científica extensa i valuosa. L'obra cabdal de Barraquer Bordas és Neurologia Fundamental, de la qual apareixen tres edicions els anys 1963, 1968, i 1976. És un treball original i únic pel seu plantejament en tractar d’aportar las bases neurofisiològiques i fisiopatològiques de la clínica neurològica. El 1981, és cofundador de la Societat Catalana de Neuropsicologia i n’esdevé el primer president i un dels seus membres mes actius. Aquesta és una de les branques de la Neurologia i de la Psicologia a què hi dedica molts esforços i en fa nombroses aportacions en forma de publicacions i comunicacions orals. La seva obra té un caràcter enciclopèdic i està carregada d'una erudició portentosa. És com un arxiu ambulant de la Neurologia i, en una època prèvia a la informàtica, Barraquer Bordas era la persona a consultar si es volia iniciar una recerca sobre qualsevol tema neurològic.

Lluís Barraquer Bordas rep nombroses distincions i ocupa diversos càrrecs. De la Societat Espanyola de Neurologia és el secretari de la Reunió Inaugural celebrada a Barcelona el 1949, president i president d’honor mentre que de la Societat Catalana de Neurologia és president i membre d’honor. És nomenat doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i president de la Societat Catalana de Neuropsicologia. A més, un any abans de morir, rep el Premi Jordi Gol i Gurina i és distingit amb la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.