Galeria de metges

El jove reusenc, fill del metge homònim Pere Mata i Ripollès, rep una formació acadèmica en Medicina al si d’una ciutat en ebullició política on té un protagonisme singular a la premsa i als carrers barcelonins al costat d’amics il·lustres com ara Pere Felip Monlau, Antoni Ribot o Josep Fontcuberta. Ells són lectors d’unes primeres poesies reivindicatives de la llengua catalana. El lligam s’enforteix amb la participació a les milícies i a les bullangues barcelonines dels anys 1830, com recull a la seva obra novel·lística i sobretot periodística a les planes dels diaris El Propagador de la Libertad, El Vapor o La Joven España. Les accions radicals el porten a l’exili francès, en dos períodes consecutius entre 1837 i 1841, a Montpeller i a París. A la capital francesa, coneix Mateu Orfila, al costat de qui aprèn les bases de la Medicina Legal i la Toxicologia. En tornar de França, fa via cap a Madrid on hi viu de manera definitiva fins a la seva mort. Les circumstàncies polítiques el catapulten en protagonitzar la primera transformació “lliberal” dels plans d’estudis universitaris.

Pere Mata, que ha estat alcalde major de Reus l’any 1841 i tercer alcalde de Barcelona el 1842, entre els anys 1843 i 1868, concentra la seva activitat al món professional universitari, acadèmic, periodístic i literari, esdevenint un autor i traductor mèdic prolífic així com autor d’una considerable -per nombre i espai- obra novel·lística. El 1843, aconsegueix la càtedra, novíssima, de Medicina Legal des de la qual impulsa la creació del Cos de Metges Forenses. Amb tot, sobreviu a Madrid alhora que exerceix una intensa activitat com a acadèmic, periodista i literat.

El triomf de la Revolució del 1868 torna Pere Mata a la política, de nou, al costat de Joan Prim, amb qui ja han coincidit anys abans en candidatures progressistes. El jove Mata, lliberal radical, s’ha convertit en un lliberal moderat, contrari al sufragi universal i lligat a les opcions del partit a Madrid. En aquest moment, se succeeixen els càrrecs polítics i acadèmics: és nomenat degà de la Facultat de Medicina de Madrid el 1868 i, poc després, rector de la Universitat Central. Torna a ser diputat electe per Tarragona (1869) i per Alacant, el 1872. Forma part de la Comissió Constitucional de les Corts i escollit ministre del Tribunal de Comptes. A més, durant el breu regnat d’Amadeu de Savoia, esdevé senador per la província de Puerto Rico els anys 1871 i 1872 i, a més i se’l nomena governador de Madrid entre 1871 i 1873, moment en què quan un atac apoplèctic limita de manera progressiva la seva vida.

Pere Mata és un home de pensament i acció, radical i modern, fruit dels conflictes de la societat del segle XIX. Ell ho posa de manifest amb la seva ploma i el seu verb de manera fecunda. La seva obra és ingent. Bona part de la mateixa deriva de la seva intensa vida com a publicista i divulgador: dicta cursos, imparteix conferències, escriu sense descans. Mata, però, no passa als annals de la història de la literatura catalana per la seva obra literària. En canvi, té un gran valor documental pels seus components informatius del context i la sociologia històrica que incorpora. Mata conrea diferents gèneres literaris des de la poesia a la narrativa curta, el teatre, la novel·la i el periodisme.

A la seva vila nadiua, Reus, s’erigeix el sanatori mental projectat per l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, a iniciativa del doctor Emili Briansó i altres promotors reusencs de final del segle XIX. El 1910, el Manicomi de Reus rep el nom d'Institut Pere Mata. Altres viles amb noms de carrers i iniciatives culturals diverses, com el Seminari d’Història de la Medicina a la Universitat de Barcelona, una revista d’Història de la Medicina o l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, han recuperat el nom d’aquest il·lustre metge reusenc.