Galeria de metges

Pare de Pere Mata i Fontanet, estudia Medicina a la Universitat de Cervera on es doctora i es casa amb Rosa Fontanet, natural de les Borges Blanques. Quan acaba la carrera, com que vol instal·lar-se a Reus, el 1808, presenta els documents que acrediten que és posseïdor del títol de metge per obtenir l’autorització per exercir al Baix Camp. Aquest mateix any, Pere Mata Ripollès és elegit Síndic de Greuges de l'Ajuntament de Reus per aquest i els anys següents. Després, durant la Guerra del Francès és regidor municipal.

D'ideologia liberal, Mata Ripollès és amic del també metge Jaume Ardèvol, amb qui juntament amb el farmacèutic Antoni Andreu Carrera, el prevere Prudenci Marcó i Casas, l’advocat Joan Baptista Simó, el primer alcalde del Trienni Marià Fonts Ciurana, el Comandant de la Milícia de Reus i diputat provincial Marcel·lí Vallduví i alguns expatriats italians, entre altres persones, funden una 'Tertúlia Patriòtica' que es reuneix al Teatre de les Comèdies de Reus dos cops per setmana, de marcat caràcter liberal i exaltat. Els socis ocupen la platea, el públic se situa a les llotges i la presidència és a l'escenari. Els oradors acostumen a ser professionals liberals i els del públic solen ser menestrals, comerciants, funcionaris i membres de la Milícia Voluntària.

Col·laborador amb els seus articles a la Diana Constitucional Política y Mercantil de la Villa de Reus, publicació reusenca que surt publicada el 1822 on Pere Mata Ripollès defensa la Constitució contra els absolutistes. És també autor d’un llibre sobre epidèmies que en el seu moment és molt conegut i important Refutación completa del sistema del contagio de la peste y demás enfermedades epidémicas en general, obra que publica el 1834 per defensar la no contagiositat de les malalties epidèmiques.

Pere Mata i Ripollés mort l’any 1836 i se l’enterra al Cementiri del Roser de Reus, desaparegut el mateix segle XIX.